L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Què pensa fer el govern amb les dades del català?'

La notícia política d’avui és a València, on el president Carlos Mazón compareix a les Corts per informar sobre la DANA. D’un tipus que va fer cas omís dels avisos amb un resultat catastròfic de morts i desastres materials, no s’espera que informi sinó que dimiteixi, però a Espanya això és impossible, perquè negociar o dimitir és senyal de feblesa.

Però mentre l’agenda del dia té les seves cites, ens fixem avui en aquesta notícia. Estudi del CEO: Només la meitat dels catalanoparlants poden fer vida sempre en català. En canvi, més del 80% dels castellanoparlants poden fer vida sempre en castellà. I un 53% de catalanoparlants canvien al castellà per “evitar problemes” i, en canvi, entre els castellanoparlants només canvien un 22%. No cal dir res més.

L’enquesta posa dades a una situació que ja sabem: el català continua en un pendent d’ús social. Alguns catalanoparlants s'encongeixen acomplexadament (error) i en culpen la immigració. Error, perquè precisament centenars de milers de nois i noies nascuts a Catalunya de pares estrangers són el futur de la nostra llengua. I l’aprenen i la parlen. Canviar de llengua perquè una cara ens sembla extracomunitària és un reflex condicionat que ja ens hauríem de treure de sobre.

Aquí ha d'actuar l’escola, sí, i els catalanoparlants, però, sobretot, les lleis i el Govern. No s’hi val a crear una conselleria de la Llengua per acontentar Esquerra i que no notem cap diferència amb quan hi havia una direcció general. El català és una prioritat del president Illa? Si ho és, amb quines lleis (que tindria majoria al Parlament per aprovar) i amb quins recursos econòmics? 

Mirin, ahir el president Illa va participar en un debat públic i va parlar de la immigració. I va dir: “Acollir i integrar immigrants no posa en risc la nostra llengua, sinó que l’enriqueix”. Exacte, acollir i integrar. Com els penses integrar amb la llengua? Com t’asseguraràs que el català els sigui propi? Evidentment, fent-lo útil, millor encara, imprescindible.

Perquè Illa va dir ahir una altra cosa. Va millorar força la seva definició de qui és català. Primer havia dit allò de “tothom qui va a millorar Catalunya”. Ja vam dir aquí que aquesta persona no existeix. No hi ha ningú que deixi casa seva per millorar un altre país, sinó que emigra per millorar la seva situació. Lògicament. Doncs bé, ahir va dir que “qualsevol que ve amb ganes d’integrar-se, de tirar endavant i de millorar Catalunya és català. Ens fa millors”. Perfecte, ganes d’integrar-se. Les que no tenen els metges que es neguen a atendre en català, per exemple. Les ganes d'integrar-se són fonamentals i expliquen l’èxit de la Catalunya dels trenta, dels seixanta i setanta. Però la llengua ha de ser percebuda com a imprescindible, guanyadora, útil. I això voldria dir equiparar-la al castellà en drets. Que sigui tan obligatòria com el castellà. La resta és anar posant pegats i continuar veient-la baixar pel pendent.

Bon dia.