L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El patiment de què parla Illa no és abstracte'

Tant els presidents Illa com Sánchez van comparèixer ahir per fer balanç, i tots dos van dir que no tindrien inconvenient amb reunir-se amb Puigdemont.

Recordin que a l'entrevista a TV3 el president a l’exili va lamentar que no només no se li hagi aplicat l’amnistia jurídica, sinó que tampoc se li ha aplicat l’amnistia política, és a dir que Illa l’ha bandejat de les reunions que sí que ha mantingut amb expresidents de la Generalitat i Sánchez es fa l’orni quan va a Brussel·les. Sánchez ho va dir així:

“Aquest govern i el conjunt de la societat catalana i espanyola han passat pàgina del que va passar el 2017. La societat espanyola no pot mirar enrere, ha de mirar endavant. No tinc cap problema, no sé quan m’hi reuniré, però em reuniré amb els líders d’ERC i Junts”. 

Aquest matí a Junts opinaven que aquesta disposició a celebrar una reunió que encara ara no s’ha agendat “és propaganda per intentar evitar la qüestió de confiança”.

Sánchez va estar bé quan va dir que, de fet, el que ja ha amnistiat Puigdemont és el PP, perquè hi pacta i el busca per a més pactes. 

El balanç d’Illa va incorporar altres elements, com ara quan li van preguntar pel patiment dels professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca, que s’han sentit deixats de la Generalitat:

"Tots volem que sigui una etapa que superi aquest patiment. Això no vol dir que ningú hagi de renunciar a les seves idees. Tothom que pensi el que cregui que és millor per a Catalunya i ho defensi dins el marc de convivència que tenim. Però deixem enrere episodis que no han sigut bons i que han generat patiment, malestar i frustració. Jo estic al costat de tothom que hagi passat per aquests episodis, de tothom".

Deixar enrere el patiment és un excel·lent propòsit, però el patiment no és una plaga bíblica inevitable. El patiment té responsables. L’estat espanyol va generar molt patiment amb la seva resposta violenta al Procés. Els mitjans i els partits com Ciutadans, quan van apuntar-se a l’assetjament públic de professors que l'únic que havien fet era fer bé la seva feina, són els responsables del patiment.

I acabem. Suposo que han vist que torna Manuel Valls.

L’han nomenat ministre d’Ultramar en el nou govern de François Bayrou. Valls em recorda aquell Duran Lleida del Polònia que anava pels passadissos dient “Jo vull ser ministre!”. Valls, l’home que va fer alcaldessa Ada Colau, porta escrit a la cara “Jo vull ser ministre”. Del que sigui. D’Ultramar? Vinga, d’Ultramar. Els del Polònia ho van clavar magistralment el dia que Valls va tornar a França.

Amb música hem arribat al 24 de desembre, que no és poc. Que tinguin un molt bon Nadal.