L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Parlar dels adversaris amb claredat i distinció'

Ahir a la nit ens vam assabentar d’una notícia trista, la mort de Josep-Maria Terricabras.

Tenia 77 anys, era catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, un home de tracte educat, un intel·lectual de pensament rigorós, i que durant cinc anys va ser eurodiputat per Esquerra Republicana. D’aquí un moment el tornarem a sentir, aquí, al plató de l’ARA, quan va venir amb els 70 anys acabats de fer i deia que ell el que volia era dedicar-se a "llegir la Divina Comèdia sota una figuera". Explicava tot divertit que una treballadora espanyola del Parlament Europeu va estar mesos seguint-lo a totes les reunions públiques que Terricabras tenia a Estrasburg i prenia notes de tot el que hi deia, i que una nit que havia de parlar molt tard, se la va trobar a un bar a prop del Parlament, la va saludar i li va recordar que a les 11 intervindria en una sessió. La persona en qüestió va contestar-li: "Jo només el segueixo en horari laboral".

Ara sentirem Terricabras parlant d’un dels principals protagonistes de la vida política catalana, aquests dies i aquests anys, Carles Puigdemont. Ho farem a propòsit d’aquesta notícia que avui publiquem: "Esquerra passa a l'atac contra Puigdemont". Els republicans han virat d'estratègia i ara han decidit entrar al cos a cos amb el candidat de Junts. En parlàvem ahir: Esquerra està al darrere en intenció de vot, ha de gesticular i provocar, i Puigdemont està donant la resposta contrària: to presidencial i discurs d’unitat. Per cert, vam valorar aquí la visita que Josep Sánchez Llibre va fer-li, en qualitat de president de Foment, a Puigdemont a Perpinyà. No es perdin l’article que li dedica Josep Ramoneda a la nostra contraportada, “Sánchez llibre, el normalitzador”, on valora el seu gust pels cops d’efecte, fins i tot contra l’opinió dels seus, si es tracta d’obrir portes bloquejades i normalitzar situacions.

El 2018, vam preguntar-li a Terricabras per Puigdemont. Ens interessava la seva resposta, per la qualitat del pensament de Terricabras, perquè era gironí i perquè representava Esquerra a Europa, en aquell moment. I això és el que ens va contestar: "El conec de fa molt temps i és una persona honesta. És independentista des dels 15 anys, i ho defensa bé. També és veritat que va molt a la seva. La qual cosa, quan l'endevina és magnífic i quan l'esguerra, pot ser problemàtic".

Adeu a Terricabras, que deia que perseguir la felicitat és una mala cosa, perquè la felicitat és l’aroma que desprèn una olla que tingui ingredients que siguin bons, però no un ingredient. I que el dia que va plegar de professor va dir als seus alumnes: "Mireu de ser rigorosos en el vostre pensar i estigueu sempre amb els més febles".

Bon dia.