L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Paella, Bruce Springsteen, sequera i Constitució'

Acabem la setmana allà on la vam començar. Només cal mirar la portada de l’ARA: La sequera pot deixar el delta de l’Ebre sense collita d’arròs. Ara mateix no sabem si serà viable més del 90% de la producció d’arròs catalana, i això és la primera vegada que passa al Montsià i al Baix Ebre.

Amb algunes pèrdues associades: molts flamencs han anat directament a l’albufera de València, i la falta d’aigua fa témer una gran pèrdua de colònies d’ocells habituals a les zones humides. Sumin aquesta notícia al tancament del canal d’Urgell per primera vegada en més d’un segle i mig, que combinada amb la sequera ens parla de la pèrdua de la collita de cereals i d’arbres fruiters. I la collita de les oliveres, de les vinyes i de l’avellana no serà gaire millor.

Cal fer una pausa i respirar fondo després de sentir aquesta notícia. I dir-nos que tard o d’hora plourà, però que si és tard farà mal i que ja no sé què més necessitem per veure que no estem en un episodi aïllat sinó en una nova situació de falta d’aigua. 

Ara el Govern ha demanat a l’Estat que aporti el 40% dels 1.200 milions que costaria modernitzar el canal d’Urgell. Modernitzar, esclar, vol dir fer-lo més eficient, regar millor que ara gastant menys aigua. Ens hem adormit tots: com que ja hi havia un canal que permetia regar, no calia gastar en modernitzar el canal. Doncs ja no és així. Ni el canal d’Urgell ni res ja no són solucions per a tota la vida. Calen noves inversions.

Però no ha estat l'únic que el Govern ha demanat a Madrid. Amb aquesta sequera hem descobert que una part dels rius catalans depenen de la Generalitat i, en canvi, tot el que toca l’Ebre depèn de l’Estat perquè és un riu que travessa diverses comunitats autònomes. Aragonès va demanar al govern espanyol una gestió conjunta amb la Generalitat de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. La resposta de Madrid, per boca de la ministra de la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va ser que la Constitució no ho permet. 

Ribera és una bona ministra, que sap de què parla, però a l’hora de donar solucions a aquest problema respon amb el pilot automàtic: la Constitució no ho permet. No és una resposta a l'altura de la seva categoria tècnica ni de la seva responsabilitat política: la sequera passa per sobre de les Constitucions. Quan hi ha una catàstrofe, la coordinació és obligatòria i la resposta no pot ser "La Constitució no ho permet". I en tot cas, si vol la gestió en exclusiva haurà de dir al ministeri d’Agricultura que pagui la solució també en exclusiva.

O sigui que tenim el següent: ens hem despertat tard amb un problema greu que sabíem que vindria, i a Catalunya el primer que vam sentir sobre l’aigua aquest any va ser una discussió entre el PSC i ERC sobre les multes als ajuntaments que no haguessin fet les inversions que calia; després va venir una cimera de l’aigua convocada pel Govern que va acabar amb fracàs, i ara hem assistit a un intercanvi de cops amb el govern espanyol, just la setmana que, amb el termòmetre a la mà, comença l’estiu. Francament, no és gens prometedor.

Perquè com els deia aquesta setmana, la gent ens estem enfrontant solets a un constant de males notícies que porta la sequera que produeixen angoixa pel futur. I no només això: el contrast amb altres realitats es fa insuportable, com la que trobem just al costat de la pàgina de l’arròs del delta de l’Ebre: Ahir a la Barceloneta tres amigues canadenques, estirades a la sorra de la platja, li deien a la Marta Rodríguez Carrera que “això és millor que el Carib”. Sol, paella i Bruce Springsteen. i Constitució. Així estem.

Bon dia i bon cap de setmana.