L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El pacte que Illa necessita amb el PSOE'

Avui és un dia de doble ressaca informativa, a Catalunya i a Espanya, després de les dues grans notícies d’ahir. A Catalunya, els dos mesos de coll per arribar a un pacte per un nou president, i a Espanya, la renovació del govern dels jutges. Sobre la sessió d’ahir al Parlament, va anar tal com era de preveure: Illa assegurant que no s’abstindrà perquè Puigdemont sigui president, Junts alimentant l’esperança que és possible i Esquerra, l'objecte del desig d’Illa i Puigdemont, apujant el preu:

“Senyores i senyors de Junts, no donin per descomptats els nostres vots senzillament perquè vostès són independentistes com ho som nosaltres. I senyors i senyores del PSC, no donin tampoc per descomptats els nostres vots perquè vostès es considerin d'esquerres com ho som nosaltres. Vol que els digui una cosa? D'esquerres i independentista ho és el president Aragonès. I la darrera legislatura no només no li han donat els vots ni per independentista ni per ser d'esquerres, sinó que han jugat entre vostès i s'han coordinat per desgastar el Govern”.

O el PSC es pren seriosament la millora del finançament o anirem a eleccions a l'octubre. Prendre-s'ho seriosament vol dir que Illa ha de convèncer Pedro Sánchez que si vol un president socialista a Catalunya ha de lliurar la batalla a Espanya que allò que en diuen solidaritat de Catalunya amb Espanya és injust i que caldria agrair-li a Catalunya la seva contribució al progrés d’Espanya. Vaja, això que diu el Miquel Ferreres a la nostra contraportada d'avui, i que és el millor resum de la situació:

Li diu Aragonès a Illa en presència de Sánchez: “El burro català diu que no pot més, que una cosa és la solidaritat i una altra que et prenguin per burro”. Illa conclou: “Al final resultarà que no és tan burro”. I l’animal cau vençut per milers de milions de dèficit fiscal.

Tothom està en màxims: Esquerra vol la clau de la caixa per a la Generalitat. El PSOE diu que mai. Puigdemont demana l’abstenció socialista, Illa diu que mai. Així comencen les negociacions, a dalt de tot. Però tan important com el que puguin negociar el PSC, Junts i Esquerra a Catalunya és el que el PSC negociï amb el PSOE sobre finançament. Tenen dos mesos per fer els canvis necessaris per a un pacte que en el cas d’Esquerra hauran d’aprovar els militants en ple mes d’agost.

Bon dia.