L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Omplint el buit amb Colau, Yolanda Díaz i els elogis de Feijóo a Puigdemont'

Tenim l’atenció dividida. La resposta d’Israel a l’atac de què va ser objecte des de Gaza està convertint la Franja en una pila de runa i un cementiri mentre el món comprova que per sobre del dret internacional i les lleis de la guerra hi ha sempre la llei del més fort. 

I aquí, les negociacions per a la investidura. I si a Gaza només se senten les bombes, aquí només se sent el tic-tac del rellotge. I com que el silenci és insofrible, alguna cosa han de dir els actors principals (excepte Junts, que no diu res). Pedro Sánchez va dir ahir que “tenim la investidura cada cop més a prop” i el PSOE ha deixat caure que la investidura podria ser la setmana del 6 de novembre. Junts creu que seria un error dels socialistes negociar limitats per una data autoimposada i no hi pensen caure. La data, l’anunci que tot anirà molt ràpidament, tot això, és per a consum intern dels socialistes que estan neguitosos. El president regional García Page va dir que no vol ballar la “sardana política” i que el que demana Junts és intolerable.

El que va deambulant més perdut per l’escenari, esclar, és Feijóo, que ahir va reclamar la seva quota de protagonisme a Barcelona. Va arribar a comentar el resultat de la votació del Consell de la República, per dir que li haurien de fer cas, bloquejar Sánchez i anar a eleccions al gener. I va admetre haver parlat amb Puigdemont, i el va lloar perquè es notés el contrast amb el PSOE. Com ens hem de veure: “Crec que el senyor Puigdemont té clar el que opina, el que pensa. A mi la veritat m’interessa. Jo crec que és un polític que… n’hi ha d’altres que menteixen molt, i el senyor Puigdemont tothom sap el que demana. A mi, els contactes no personals, ni directes, però sí indirectes, no ens han mentit. Això és un valor”

Per cert, de la picabaralla Colau-Pablo Iglesias, compta que entre aquesta part de les esquerres el foc amic és constant. Hi ha qui diu que Junts estaria vetant Colau com a ministra, per allò que li ha pres l’alcaldia a Esquerra i Junts amb pactes amb Manuel Valls i el PP, respectivament. Compte que no sigui que qui en realitat no vol Colau de ministra sigui Yolanda Díaz mateixa, que sempre vigila qui li fa ombra.

I després, hi ha altres actors que estan omplint el buit amb les seves opinions. Per exemple, el Cercle d’Economia. Segons publica avui La Vanguardia, aquest grup d'opinió i d’interès dona suport a l'amnistia però amb condicions, la principal de les quals és la renúncia a la via unilateral. Donen suport a un referèndum acordat amb l’Estat? 

Bon dia.