L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La nova etapa de Puigdemont'

Atenció a aquesta setmana, que torna a ser important. Aquest dijous s’acaba el termini perquè el govern espanyol entri el text de la llei d’amnistia a la comissió de Justícia del Congrés, debatre-la i votar-la. I així, la setmana que ve ja es podria aprovar al pel del Congrés. Per això, és clar, cal que abans s'hagin posat d’acord el PSOE i Junts. A Junts guarden un silenci absolut, però en la distància se’ls sent a dir “ja que hem arribat fins aquí, investint Sánchez…”. Al PSOE diuen que hi haurà llei, però de lluny se’ls sent a dir “sisplau, que hi hagi llei...”. I Jaume Asens va dient que és imminent ja fa dies. Hi ha un indici bastant clar. Carles Puigdemont va adreçar-se al Consell de la República dissabte dient que era evident que ara venia una nova etapa que hauria de permetre deixar enrere la llosa de l’exili i passar de la resistència a la iniciativa. “Aquesta nova etapa és una etapa en què haurem d’aprendre a no posar la lluita antirepressiva com a prioritat i a poder destinar els recursos econòmics i materials al servei de la independència, no a haver-nos de defensar, que evidentment ho haurem de continuar fent, però aquesta ja no pot ser la prioritat”. En condicions normals, això seria un anunci implícit del sí a la llei d’amnistia, però com que amb exilis, processats i el Tribunal Suprem desencadenat res és normal, i Junts són els mestres dels girs de guió, posem aquestes paraules de Puigdemont a la llista d’indicis i no de proves.

Per a Junts l’amnistia seria acabar amb l'exili i la repressió. Per al govern de Pedro Sánchez, salvar la legislatura. Per a Catalunya, una manera de minimitzar els costos polítics de l’1 d’Octubre i tornar a repartir cartes a les pròximes eleccions. Però mentrestant, exclusiva de l’ARA:

Les dades que l’Estat, o sigui, Pedro Sánchez, no volia publicar. Ara ja sabem per què l’Estat manté Catalunya a la cua en l’execució de la inversió. Les dades del primer semestre del 2023 posen números al fet que l’estat promet unes inversions que després no executa. Els primers sis mesos de l’any passat només va executar un 16%. I saben en quina regió ha executat més inversions? Correcte! Madrid i La Rioja, un 52,7%. Si tenen temps i ganes, aquí tenen el quadre d'execució de la inversió de l’Estat per comunitats autònomes: La Rioja i Madrid a dalt de tot, seguides de les Balears i Navarra, i allà a baix, en vermell, en penúltima posició, Catalunya, amb el 16%. 

Aquest matí mateix, el president Aragonès ja ha fet un tuit de denúncia:

“Ho amaguen perquè és una vergonya. És una presa de pèl crònica. Acabar amb el dèficit fiscal és urgent i més necessari que mai.” Sí, és clar, és una presa de pèl, perquè Catalunya representa el 20% del PIB espanyol i sense inversions no hi ha creació de riquesa. Ara, com diuen en anglès, si m’enganyes, vergonya per a tu. Si m’enganyes dues vegades, vergonya per a mi. I per a mi vol dir tots els governs que hem tingut. I en això no s’hi veu cap nova etapa.

Bon dia.