L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Nou mesos demanant la informació al Parlament'

La notícia en exclusiva que l’ARA va publicar ahir a la nit a l'Ara.cat i que aquest matí és portada està marcant l’actualitat de les últimes hores.

El Parlament paga un milió set-cents mil euros a l’any a 21 funcionaris que ja no treballen. I els hi paga perquè estan acollits a un règim especial que es diu “llicència per edat” i mitjançant el qual quan arriben als 60 anys continuen cobrant el sou gairebé íntegre –i continuen acumulant triennis– durant els cinc anys fins als 65, l’edat de jubilació. Els triennis  augmenten el sou un 5% cada dos anys. 

Aquestes condicions especials són per a tots els funcionaris del Parlament, des d’uixers a lletrats, i van començar el 2008, sota la presidència d’Ernest Benach, i van continuar igual amb les presidències de Núria de Gispert, Carme Forcadell i Roger Torrent. L’any 2008 es va argumentar que la llicència per edat serviria per donar incentius a una administració amb poques possibilitats d’ascendir laboralment i també per “rejovenir” el personal. De lletrats acollits a aquesta prerrogativa n’hi ha dos que deuen superar, amb tota seguretat, el que cobra el president de la Generalitat o els consellers del Govern.

L’ARA ha estat nou mesos per aconseguir publicar aquesta notícia. La primera petició d’informació la va fer la periodista de l’ARA Núria Orriols el 8 d’abril de l’any passat. I no ha sigut fins al 14 de gener del 2022, divendres passat, nou mesos després, que s’ha obtingut el cost públic d’aquestes retribucions. Aconseguir-ho ha provocat tensions internes dins l’administració, dimissions a l’òrgan de garantia de transparència del Parlament i diverses resolucions favorables al diari que no s’executaven, fins a la setmana passada. 

Amb la publicació, el cas ha explotat. La llicència per edat es reformarà. La presidenta Borràs ha justificat aquest matí a TV3 que no s'elimini del tot la llicència d'edat perquè s'ha hagut de negociar amb els treballadors i que la reforma tampoc es pot aplicar amb efectes retroactius. Igualment, demà se substituirà tot l'òrgan de garantia de transparència del Parlament després de les traves per lliurar la informació sobre els funcionaris en llicència per edat destapada per l'ARA. Pensin que, tot i que hi havia una resolució ferma que donava la raó al diari i múltiples queixes internes, l’administració no va lliurar la informació fins que la presidenta del Parlament va instar a entregar les dades, cosa que finalment es va fer el 14 de gener, però només s’han facilitat les retribucions mensuals sense especificar el nombre de pagues, i els triennis dels ex secretaris generals s’han agrupat amb els d’altres treballadors de categories inferiors –cosa que dificulta saber-ne el cost– emparant-se en la protecció de dades. 

Dues consideracions. Aquesta “llicència per edat” constitueix un greuge comparatiu amb altres treballadors públics i amb tots els altres treballadors. Potser l’any 2008, just quan començava la crisi financera, la consciència sobre fins on es podia arribar a compensar un treballador amb diner públic era diferent de la d’avui. I, òbviament, els treballadors van negociar aquestes condicions i les van aconseguir, però si ja eren avantatjoses aleshores, ara són inassumibles, directament. Tant (cinc anys cobrant, triennis inclosos, sense anar a treballar), que el Parlament s’ha resistit molt a explicar-ho. Perquè aquesta és la segona part. A l’ARA, la Núria Orriols, hem estat nou mesos darrere d’aquesta informació. És fàcil abandonar la tasca, entre altres raons, perquè en nou mesos passen un milió de coses importants que demanen l’atenció del periodista. Per això, el periodisme d’investigació demana temps, persistència, paciència i no donar-se per vençut davant els murs d'opacitat que ens posen al davant en defensa d'algun interès. Entenem que així honorem el nostre compromís amb la comunitat lectora de l’ARA, igual com amb altres exclusives que han acabat amb dimissions o exigències de responsabilitat penals, o, senzillament, les que han posat a l’abast de tota la societat dades significatives sobre el que passa per sota la taula de l’actualitat. Així mirem de fer realitat allò que el periodisme és publicar el que algú no vol que es publiqui, i que la resta són relacions públiques.

Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.