L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Un nou assalt pel president'

Comencem pel què: Puigdemont va anunciar ahir que tornarà si és com a candidat a la investidura. Perquè Puigdemont aconsegueixi la confiança majoritària del Parlament (nosaltres triem diputats i són els diputats els que trien el president), Puigdemont hauria d’obtenir un gran resultat i, tot i això, gairebé amb tota seguretat hauria d'aconseguir el suport d'un altre grup que ara mateix només se’ns acut que sigui Esquerra. 

Això en el terreny polític. En el judicial, renunciant a tornar a ser eurodiputat, Puigdemont mantindrà la immunitat fins que es constitueixi el nou Parlament Europeu. A partir d’aquell moment, si no tornés a Catalunya, hauria de fiar-ho tot a l’aprovació de l’amnistia, i si l’amnistia no el cobrís del tot, al tracte de la justícia belga, on els exiliats catalans han obtingut empara.

El com: Aquí el tenen, envoltat de seguidors, sense el logo de Junts, i fent un discurs d’il·lusió i d’autoestima. A hores d'ara, tothom té una opinió de Puigdemont, perquè el coneix tothom (un coneixement del 98%, segons el CEO). Ha estat present, fins i tot quan ha estat absent, en la vida política catalana i espanyola. Ha estat declarat enemic públic número u. No deixa indiferent: o fa il·lusió, o fa mandra, o genera rebuig. És electoralment temut perquè té carisma. Allà on no arriba Junts amb les seves inconsistències, arriba el candidat amb la seva condició d’irreductible. Sap adreçar-se a la gent, fins i tot quan fa síntesis contradictòries: buscar la unitat en el mateix discurs en què critica Esquerra, afirmar que sap que viu al 2024 i no al 2017 i dir que torna per acabar el que va quedar pendent fa set anys. La seva condició de sacsejador de tauler està més que acreditada. Que pugui crear l’onada de vots sobre la qual tornar a Catalunya està per veure.

Les últimes xifres que tenim les va donar ahir el Centre d'Estudis d’Opinió: Els socialistes van al davant amb una baixa, i, a distància, Esquerra que baixa i Junts que puja es disputen la segona posició. Això és el que ha de capgirar Puigdemont. Són dades recollides fins a començaments de mes, i tot està molt obert.

Mentrestant, la Unió Europea ens demana als ciutadans que ens preparem per afrontar tots els perills i crisis. I el president de França, Macron, hi ha posat la imatge.

Havíem vist Putin practicant el judo, però la foto d’un president europeu practicant la boxa amb aquest posat agressiu no l’havíem vist mai. La remilitarització d'Europa és un fet.

Bon dia.