L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El no de Junts, entre la coherència i el càlcul electoral'

Falten 24 hores per a la ja famosa votació al Congrés dels tres decrets del govern espanyol i el PSOE encara no té els vots de Junts, i si no els acaba tenint no els podrà aprovar. Recordo breument que es tracta de tres decrets on hi ha des d’aspectes de l’amnistia fins al manteniment de les subvencions als bitllets de transports públics, als aliments i a l'energia, així com els impostos a la banca i a les energètiques, o la revalorització de les pensions.

PNB, Bildu i Esquerra hi votaran a favor, però Junts i Podem, per raons diferents, encara no hi han donat el seu sí, fins al punt que ahir el govern espanyol va preguntar al PP si s’abstindrien per facilitar-ne l’aprovació, perquè és una votació en què calen més sís que nos. El PP va dir que no, esclar.

Avui el PSOE i Junts continuen parlant. A les últimes hores el PSOE ha fet contrapropostes però Junts es manté en el no, perquè les contraofertes socialistes els semblen maniobres de distracció que en alguns casos –cito textualment de fonts de Junts de la negociació– “ratllen l’ofensa”. 

Hi ha un punt de discrepància que crida l’atenció, i és que Junts i el PSOE van pactar per a la investidura de Sánchez que redactarien un “pla per facilitar i promoure la tornada a Catalunya de la seu social d’empreses que van canviar la seva ubicació a altres territoris als últims anys”. Això es podia fer amb incentius a les que tornin o amb sancions a les que no tornin i mantinguin la seu social fora de Catalunya tot i que la seva activitat principal sigui aquí. Això de sancionar empreses es posa com a exemple del maximalisme de Junts.

En tot cas, la posició de Junts és una barreja de coherència i de càlcul polític. La coherència: ¿recorden allò que li va dir Míriam Nogueras a Pedro Sánchez? “D’anar a preu fet, anirem a tant la peça”. En el cas d’aquests decrets, a tant la peça vol dir negociar els continguts abans de votar-los i separar les votacions. Votar tantes coses alhora va dir que s'havia acabat. Aquí hi ha coherència. Junts va dir des del primer dia que aprovar res perquè “toca aprovar” no ho farien, i ara no ho faran. I que si van votar la investidura de Sánchez és perquè el pacte incloïa l’amnistia. Per a Junts investir Sánchez ja era molt. Però, després, res més, un cop investit calia que Sánchez entrés en l’intercanvi i no esperés adhesions. Per a Junts l'aprovació de l’amnistia no és un xec en blanc perquè el govern espanyol faci i desfaci com vulgui. Aquesta és la part coherent. El càlcul? Junts vol deixar en evidència Esquerra, presentar-lo com un partit que li vota a Sánchez el que sigui. El que sigui a canvi de res. És clar, doncs, que Junts vol que el PSOE sigui conscient cada dia de la seva debilitat parlamentària, que amb Junts han d’anar amb un mirament especial, i vol que en sigui conscient des de la primera votació, que és demà. Veurem si en aquestes 24 hores que queden són capaços d’arribar a un acord, però ara mateix no ho sembla.

Bon dia.