L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'No hi haurà investidura de Sánchez abans del 31 d'octubre'

El PSOE voldria que Sánchez estigués investit abans del 31 d’octubre, que és el dia que la princesa Elionor farà 18 anys i haurà d’anar al Congrés a jurar la Constitució com a hereva de la Corona espanyola. Però els contactes entre el PSOE i Junts continuen anant al ralentí. De moment. Perquè el PSOE vol esperar que demà Feijóo torni a perdre la segona votació, Francina Armengol ho comuniqui a Felip de Borbó i el rei encarregui a Pedro Sánchez la formació de govern. I negociar amnistia i bases per a l’autodeterminació no es pacta en un mes, llevat que els negociadors ens sorprenguin, que no ho sembla pas.

Sobre el que està passant aquesta setmana, un parell de comentaris. Un sobre Feijóo. Ja dèiem ahir que la seva actuació al Congrés ha estat desimbolta i que ha guanyat pes sota els focus. Tant que, de fet, ha quedat investit… cap de l’oposició. Per alguna cosa es comença. Ara, com observa avui en Sebastià Alzamora de manera brillant: Això de Feijóo de presentar-se com la veu de la dignitat, davant la indignitat de Sánchez pels seus pactes amb Bildu i Puigdemont, és una apropiació indeguda del terme. Quina dignitat hi ha en qui governa amb Vox? Com vol que el puguem considerar digne, si pacta amb els que eliminen el català com a requisit de la sanitat pública a les Balears, o neguen la unitat de la llengua catalana al País Valencià? Vox és una font d’inestabilitat perquè, com escriu Alzamora: “És tenir de soci un partit antidemocràtic, que ho ignora tot sobre l'estat de dret, mirant de treure rendiment d'un estat de crispació social permanent. Aquesta era la proposta de Feijóo per a Espanya, i no té res a veure amb la dignitat i l'honestedat de què aquests dies s'ha omplert la boca”.

I un última apunt. La competència entre Esquerra i Junts en la negociació amb el PSOE. Ahir, Jéssica Albiach va dir al Parlament: “Estaria bé no donar les coses per fetes, i no convertir la negociació en una cursa i en una competició”. I Salvador Illa ho va dir d’una altra manera: “No és hora de competir per les fotos”. No poden ni volen evitar-ho. I això es fa profundament antipàtic.

Bon dia.