L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Millor a Barcelona. A Nova Zelanda necessitem els diners per a salut i educació"

Aquest cap de setmana s’ha acabat la Copa Amèrica que s’ha celebrat a Barcelona des del mes d’agost. Per clausurar-la de manera solemne, els organitzadors van muntar un concert al passeig de Gràcia, amb l’actuació de Josep Carreras i Sara Baras, on va sonar l’Amics per sempre.

La Copa Amèrica és una competició molt antiga, molt prestigiosa i amb un gran seguiment televisiu en alguns països. Va arribar a Barcelona amb el suport de totes les administracions, inclòs l’Ajuntament de Barcelona en els temps en què Ada Colau era alcaldessa.

Que una capital internacional i marítima com Barcelona organitzés la Copa Amèrica era coherent amb la tradició esportiva i de grans esdeveniments de la ciutat. Es calculava que l’impacte econòmic seria de més de 1.200 milions d’euros, que es crearien 19.000 llocs de treball i que arribarien 2,5 milions de turistes atrets per l’esdeveniment. La competició s’ha celebrat sense problemes:

La ciutat ha complert: ha servit com a teló de fons de les regates, igual com als Jocs del 92 era el teló de fons dels salts de trampolí. Hem tingut la foto dels velers amb la Sagrada Família al fons a totes les pantalles. 

Ara ens preguntem si la Copa Amèrica continuarà a Barcelona. Els organitzadors de Nova Zelanda i les autoritats s’han de posar d’acord en els pròxims mesos, i la majoria dels partits de l’Ajuntament no es mullen, perquè portar la Copa Amèrica a Barcelona ha costat, només pel cànon als organitzadors, 70 milions d’euros.

Hem de preguntar-nos per què en una ciutat de la trajectòria de Barcelona la Copa Amèrica no ha enganxat gens i la gent no l’ha fet seva. La Copa Amèrica ha passat per Barcelona sense pena però sense la glòria dels banys de multituds ni de l'abans i el després que sí que van representar els Jocs Olímpics. Era difícil que ho fos, perquè les regates són per veure-les per la tele, és a dir, sense sortir de casa. Això, més la falta d’un equip local al qual animar i la falta de referents mundials per al gran públic, ha fet que la diferència entre la propaganda de les expectatives i la realitat fos notable. Però sobretot, estem en un altre moment de la ciutat, de la societat i del món.

Que vinguin 2,5 milions de visitants no entusiasma ningú, en una ciutat que l’any passat va rebre 11,5 milions de visitants i parla de frenar el negoci. Una ciutat, Barcelona, que expulsa barcelonins que no se la poden pagar, on cada dia és més ingrat provar d’entrar-hi per autopista o per tren, on han crescut la inseguretat i la pobresa. On joves molt ben preparats no troben les oportunitats que sí que tenen fora de Barcelona. En aquestes condicions, la despesa pública s’ha de mesurar molt bé, s’ha d’explicar molt bé. No es perdin el que probablement és un dels talls de l’any. TN migdia d’ahir. Una parella neozelandesa diu que a ells ja els està bé que ho fem nosaltres perquè ells tenen altres necessitats.

Diu que necessiten els diners per a sanitat o educació. Ves quines coses. És veritat que portant aquest argument fins a l'extrem no faríem ni la festa major, però la frase captura una idea de prioritats en la despesa que tothom té molt interioritzada. I davant d’això no es pot forçar la il·lusió de la societat d’una manera artificial.

Bon dia.