L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dos mesos perquè es decideixin Illa, Puigdemont i Esquerra'

Avui és un dia més important del que sembla, perquè ha començat a córrer el termini perquè tinguem president i Govern. El Parlament ha votat l’acte equivalent a una investidura fallida, de manera que a partir d’aquest matí els partits tenen dos mesos per arribar a un acord, i si no ens enviaran a repetició d’eleccions. És possible una repetició electoral? Ja ho crec, perquè el PSC i Junts poden pensar que a l’octubre els anirà millor que com els va anar al maig (especialment Junts, amb Puigdemont fent campanya a casa) i perquè el joc del culpable ja està a punt. Illa dirà que la culpa és de Puigdemont per no acceptar la seva derrota i d’Esquerra per no haver acceptat que l’independentisme ha perdut, Puigdemont li dirà a Illa que no serveix de res guanyar si no pots construir una majoria i que ell va haver de fer campanya des de l’exili, i Esquerra dirà que Illa no s’ha mogut prou per merèixer els vots i que Puigdemont no havia fet els deures d’aconseguir l'abstenció del PSC. Però tot això no té per què passar, perquè per més que els partits van sempre a la seva, saben que una repetició electoral és molt impopular.

Mentrestant, el PSOE i el PP han tornat a fer el que han fet tota la vida: repartir-se el poder o, dit més prestigiosament, un pacte d’estat. El sistema ha pactat, sí. Han calgut cinc anys i la mediació de la Unió Europea. De fet, el PSOE i el PP han portat tan lluny el desacord que el pacte es va firmar ahir a la tarda a Brussel·les. 

Al PSOE li va molt bé perquè l’amnistia i el cas de la dona de Sánchez no faran tant de soroll, a Feijóo també li va bé perquè marca territori (una mica) davant d’Ayuso i d’Aznar, que li deien que no pactés.

Ara, això que han despolititzat la justícia no s’ho creuen ni ells. De fet, el pacte d’ahir són dos: han acordat la composició de l’actual consell (10 proposats pel PSOE i 10 pel PP) i a aquest nou consell li han encarregat que decideixi les normes de com es renovarà el CGPJ en el futur. Per tant, la reforma no està acabada. L’ambigüitat permet als dos partits justificar l’acord: el PP aconsegueix situar la terminologia al text i el PSOE xuta la pilota endavant i no es lliga de mans.

I Catalunya? El PSOE no ha ofert cap magistrat a proposta d’Esquerra o de Junts, ni del PNB ni Bildu, el PP ha designat la lletrada del Congrés que es va oposar a l’amnistia i una magistrada de l’Audiència de Barcelona que és la dona del jutge Llarena. El PSOE hi ha fet entrar Argelia Queralt, professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona, lletrada del Tribunal Constitucional i filla del senador d’ERC i professor de dret Joan Queralt. 

Bon dia.