L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Dos mesos per a les municipals: ¿referèndum sobre Colau, duel amb Trias o eleccions obertes?'

Avui falten dos mesos justos per a les eleccions municipals. Situem-nos. 

A Catalunya, fa quatre anys, va guanyar Esquerra en regidors i en vots, seguit de prop pel PSC, en vots, que va quedar segon. En regidors, no; el que va quedar segon en regidors i també a la vora d’Esquerra va ser Junts.

I si ho volen veure pel mapa de colors de la candidatura més votada a Catalunya per municipis l’any 2019, ens dona un país repartit entre el groc d’Esquerra i el blau de Junts, amb taques vermelles del PSC i liles dels Comuns.

Les preguntes són clares: ¿Esquerra repetirà la doble victòria ara que governa en solitari a Catalunya i ostenta la presidència de la Generalitat per primera vegada des de l’època de la República? ¿Gabriel Rufián té alguna opció a Santa Coloma de Gramenet o l’autèntica missió que li han encomanat és enfortir el pes d’Esquerra a la Diputació de Barcelona, que ara governen socialistes i Junts? ¿I l’espai de Junts, fa quatre anys dividit amb el PDECat, haurà estat prou recosit gràcies als viatges ajuntament per ajuntament del secretari general Jordi Turull? És curiós el que passa a Junts. Es pot beneficiar d’un efecte Trias a tot Catalunya, quan en realitat Trias farà una campanya més de marca personal que de partit. I, finalment, ¿el PSC de Salvador Illa que ha votat els pressupostos d’Esquerra, que ha guanyat centralitat en la política catalana del post-Procés i té la carta de Pedro Sánchez, pot millorar els resultats?

Aquestes són les preguntes a Catalunya, però el resultat que atraurà tots els focus serà, lògicament, el de la capital del país. On, per començar, governa Ada Colau, que no pertany a cap dels tres partits que hem esmentat.

Mirin, unes eleccions municipals acostumen a ser un referèndum sobre com ho ha fet l’alcalde que hi havia. I això valdrà també per a Colau. 

Però l’entrada de Xavier Trias, exalcalde, exconseller, víctima de l’operació Catalunya, i amb una intenció de vot prou alta a la majoria d’enquestes per guanyar (sembla increïble perquè hauria de més que doblar els resultats de Junts de fa quatre anys), pot haver convertit les eleccions en un duel. 

Estem parlant d’enquestes, perquè el PSC de Collboni diu que es veu amb cor de fer un millor resultat que Colau i això mateix diuen a Esquerra amb Maragall. 

A Barcelona, un factor sembla destacar-se cada vegada més: amb aquest escenari a dos mesos vista, de quatre candidats optant a la victòria, l’alcaldia dependrà de la claredat amb què quedi primer el guanyador i dels acords que convinguin més als partits pensant en les eleccions catalanes i espanyoles. Si no, els pactes postelectorals poden donar l’alcaldia a la segona força més votada, com ja va passar fa quatre anys, que va guanyar Maragall però per pocs vots i empatats en regidors, i va acabar governant Colau gràcies als vots de Manuel Valls. A Barcelona, la possibilitat de repetir tripartit existeix, però Collboni podria donar suport a Trias si guanyés Trias (són dos candidats d’ordre, estabilitat i pocs invents) i en tot cas, en una situació tan oberta, els partits defugen parlar de pactes postelectorals.

Per acabar i tornant al referèndum de l'alcalde que acaba, Colau arriba a les seves terceres eleccions havent tocat profundament el centre neuràlgic de la ciutat, l’Eixample, convertint alguns carrers que travessen la ciutat com Consell de Cent en eixos verds, i fent arribar el tramvia fins a prop del passeig de Gràcia; una revolució urbanística a cavall de l'emergència climàtica sobre el mapa de Cerdà, feta amb atreviment al districte on no guanya, presentant-la amb orgull ideològic a les xarxes. La campanya a Barcelona promet ser apassionant.

Bon dia.