L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més bascos que basco-espanyols'

3724 visualitzacions

This browser does not support the video element.

I ara ens toca a nosaltres. Dijous a la nit començarà la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren d’aquí tres setmanes, el diumenge 12 de maig.

El tema de fons és que Catalunya no està bé, que està molt mal finançada malgrat l’esforç fiscal que fem els catalans, que se’ns acumulen problemes com la sequera i la falta d’energies renovables, i els resultats del sistema educatiu. Per això, en l’entrevista a Carles Puigdemont que vam publicar ahir el president exiliat va afirmar que havia arribat l’hora de prendre “decisions refundacionals”, anar a “un nou començament” per “aixecar Catalunya”. Deunidó. Aixecar Catalunya (o la metàfora que vostès vulguin fer servir) és una necessitat. L’amnistia dona peu a un nou començament, però no hi haurà una nova etapa sense bon govern i bona capacitat negociadora amb l’Estat.

Mentrestant, després les eleccions al País Basc no hi haurà canvi de govern, i continuarà la coalició entre el Partit Nacionalista Basc i el Partit Socialista d’Euskadi. Això sí, el resultat és històric perquè amb els resultats a la mà el PNB ja no és el partit hegemònic:

Cargando
No hay anuncios

El PNB i Bildu han empatat a 27 escons. Bildu aconsegueix 6 diputats més que fa quatre anys i el PNB n’ha perdut 4. Bildu ha anat a buscar el vot no independentista d’esquerres (i ho ha aconseguit, perquè ha esborrat Podem i Sumar només ha tret un escó), i a més té el vot més jove, la gent que ja no ha conegut ETA i per tant a qui no influeix en el seu vot. Així doncs, el futur pinta molt bé per a Bildu. A Pedro Sánchez les eleccions li han anat bé, perquè el PSOE ha millorat una mica i torna a ser clau, però sobretot perquè els resultats normalitzen el pacte que Sánchez té a Madrid amb Bildu.

El de Bildu és un resultat que torna a deixar el PP en evidència. Com saben, el sistema polític espanyol es tapa els ulls davant les realitats basca i catalana i crea una cortina de soroll mediàtic per despistar. El PSOE només ho entén quan no té més remei, com és el cas d’ara, però el PP viu a Espanya de combatre les realitats nacionals basca i catalana, i per això parla d'ETA com si encara hi hagués terrorisme. Perquè aquesta és una altra clau del resultat: el terrorisme d’ETA era una distorsió a l’hora de parlar i de votar lliurement. 

Cargando
No hay anuncios

La qual cosa ens porta a un altre punt. Saben quin és pel percentatge del PNB i Bildu al Parlament basc? El 69%. Això vol dir que el poble basc és nacionalista? No, no més nacionalista que el votant d’Albacete que vota el PP o el PSOE. La majoria de la societat basca no és nacionalista, és basca, o si ho volen dir més precisament, vota més partits bascos que partits basco-espanyols.

Amb l’excepció dels anys Ibarretxe i del seu pla, el PNB s’ha comportat sempre com si el mal d’Euskadi no volgués soroll. Al cap i a la fi, tenia i té la clau de la caixa. Però ara, amb un 69% de Parlament sobiranista i amb la joventut que puja, què voldrà Euskadi? És normal que el PNB i Bildu no pactin? Són preguntes per fer d'aquí quatre anys. La nostra pregunta és d’aquí tres setmanes.

Cargando
No hay anuncios

Bon dia.