L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Madrid dirà quan hi ha risc d'incendi forestal extrem a Catalunya'

Ahir, entre les sis lleis que el govern de Pedro Sánchez va aconseguir tirar endavant al Congrés, hi havia la llei d’incendis.  

En l’exposició de motius diu que la llei es promulga per fer front a "una situació d’emergència que compromet greument la seguretat de les persones, les infraestructures i el medi ambient". Si volen dir que els incendis són destructius, això ja se sabia quan la gestió va ser traspassada a les autonomies. Si volen dir que ara són més greus, això també ho saben les autonomies. 

El pitjor ve ara. La llei estableix que quan. d’acord amb la informació meteorològica de l’Agència Espanyola de Meteorologia, “sigui predictible un risc d’incendi molt alt o extrem”, les comunitats hauran d’aplicar prohibicions o limitacions a l’encesa de focs, la crema de rostolls o l'ús de material pirotècnic. 

O sigui, els Bombers de la Generalitat hauran d’esperar que els diguin des de Madrid si a Catalunya hi ha un risc d’incendi greu o no. Com si no existís el Servei Meteorològic de Catalunya. Com si no fossin consultables cada dia, al mòbil, les alertes del Meteocat sobre risc d’incendis. 

Apa que no ens hem fet tips de veure mapes de previsió amb les comarques en perill pintades de vermell vermellíssim aquest estiu. I hem vist els agents forestals barrant el pas a espais naturals protegits perquè no hi anéssim durant els pics de calor i sequera. Vull dir que si algun país ha treballat la previsió i l’extinció d’incendis és Catalunya. Una altra cosa és la prevenció, la gestió dels boscos, l’economia de la fusta, etc. Però aquí venen a formar-se experts en incendis de tot Europa. En Francesc Mauri ha tuitejat aquesta nit: “Les alertes de risc d’incendis amb AEMET com a únic interlocutor? @Meteocat en segon pla? Això no ho diu l’Estatut, penso. A més a més de model d’èxit després de dècades de dedicació i aprenentatge”.

Per més que el decret llei diu que el que s’instaura és una “gestió comuna”, aquí el que hi torna a haver és la pulsió recentralitzadora de l’Estat de sempre. En el fons, és l’argument de la pandèmia: com que això que ve és molt greu, vostès, autonomies, que fa dècades que gestionen la sanitat, ara apartin-se, que la lluita contra el virus ja la dirigirem nosaltres. Amb els incendis, igual: com que amb el canvi climàtic els incendis cada cop seran més greus, l’Estat s’ocuparà de decidir des de Madrid quan hi ha risc i quan no n’hi ha. Com va dir ahir la ministra, “com que una de cada tres hectàrees cremades d’Europa s’han cremat a Espanya”, ja direm nosaltres quan hi ha risc d'incendi i quan no n’hi ha.  És precisament per ser més eficients i més pròximes al territori que les competències de la lluita contra incendis es van traspassar a les autonomies. I, per cert, el Servei Català de Meteorologia va ser fundat fa un segle, el 1921, per la Mancomunitat. 

Junts hi va votar en contra. Esquerra i PDECat es van abstenir. Esquerra va condicionar el seu vot al fet que el govern espanyol respecti les competències de la Generalitat. Ja veurem com ho faran.

Bon dia.