L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Louis Vuitton desfila, els Mossos peguen als veïns i l'Ajuntament de Barcelona calla'

1 visualitzacion

This browser does not support the video element.

Aquesta nit ha començat la campanya de les eleccions europees i la roda de les notícies continua la imparable marxa quotidiana. Però, mentre passen coses, a la societat també hi passen coses. Recomanem a pares, mares, mestres i aspirants a conseller d’Educació en general que es mirin aquesta entrevista amb el creador de les proves PISA, Andreas Schleicher, que és a Barcelona a la reunió anual del Cercle d’Economia. I diu això: “Els estudiants a Catalunya aprenen massa coses i amb poca profunditat”. I també: “La immigració no pot ser una excusa pels mals resultats”. I una clau: “El problema d’Espanya és que s’ha centrat a posar tothom sobre un nivell mínim sense importar gaire la resta d’estudiants. En canvi, els països amb més excel·lents són els que s’esforcen per trobar el talent de tothom que forma part del sistema”.

Tenim un sistema d’educació desbordat. I la salut? A la pàgina següent de l’ARA trobem una reflexió de dos metges excel·lents, Josep Tabernero i Valentí Fuster: augmenten els coneixements en salut, però també les inequitats. Saben que l’obesitat és un problema i, en canvi, les morts per obesitat augmenten per l’increment de la diabetis, la hipertensió i el colesterol.

Cargando
No hay anuncios

És a dir, la realitat és dual: mai no hi havia hagut tanta informació, però li costa transformar-se en coneixement. Sabem què passa al món, però hi assistim impotents. Sabem que hi ha una cosa que es diu inflació i gentrificació, però no hi podem fer res. Paguem el menjar molt car i els pagesos cobren poc. Aquesta mena de fenòmens generen malestar. 

Els carrers de les ciutats són molt duals. Barcelona és alhora exponent de riquesa i misèria. Als mateixos xamfrans de l’Eixample tancats perquè hi estan filmant una pel·lícula o per on es pot passar de tants turistes, hi ha dues persones sense llar vivint-hi. No dormint-hi, no, vivint-hi, com en un assentament. I llavors passen coses com aquesta: Louis Vuitton organitza una desfilada de luxe, el parc queda tancat uns quants dies pels preparatius de l’acte, els veïns es queixen i es manifesten i els Mossos carreguen contra gent normal i corrent que se sent exclosa, abandonada i abusada.

Cargando
No hay anuncios

“S’han fet festes aquí al barri, però no d’aquesta manera, que sembla que els veïns som terroristes. Ens demanen el carnet per entrar a casa nostra, per anar a buscar els nens al col·legi, per moure’ns per l’entorn. El mínim que podem fer és una mica de soroll”.

Avui expliquem que, “més enllà de la desfilada, rere les protestes batega un malestar veïnal covat durant molts anys per les externalitats que els genera conviure amb un dels principals atractius turístics de la ciutat. Els voltants del Parc Güell són una zona especialment tensionada, on els veïns fa anys que reclamen una millora de la gestió per combatre la massificació turística. Però una altra de les queixes dels veïns és l’hermetisme de l’Ajuntament sobre quant ha pagat Louis Vuitton, si és que ha pagat res, per tancar el Parc Güell per a ús privat. Des de BSM, l’empresa municipal que gestiona el parc, no s’han fet públiques les xifres al·legant que es tracta d’un acord amb un privat que inclou un compromís de confidencialitat. Però l’Ajuntament sí que remarca que es tracta d’un gran esdeveniment de “dimensió internacional” que suposa una “oportunitat per enfortir un sector que ja és estratègic a la ciutat, com són les indústries creatives”. I que per al muntatge i la celebració s’han hagut de contractar 500 persones.

Cargando
No hay anuncios

Si el turisme pressiona, si Louis Vuitton pot tancar el Parc Güell amb diners, si l’Ajuntament no informa i si la policia pega als veïns que protesten mentre veuen passar el luxe, quina mena de societat ens queda? L'Ajuntament de Collboni no és capaç de fer una cosa tan senzilla com dir que amb l’acte hem guanyat tants diners que aniran a aquesta i aquesta inversió al barri? 

Barcelona és una capital mundial i això crea riquesa, però també problemes. Com ho fem per repartir la riquesa i fer petits els problemes? Un alcalde socialista hauria d’estar entregat a trobar-hi una resposta.

Cargando
No hay anuncios

Bon dia.