L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Letícia i Pedro Sánchez a la plaça de Sant Jaume'

L’acord entre Esquerra i el PSC per a la investidura de Salvador Illa i la formació de govern està un pas més a prop. Cada dia fa un pas més. El d’ahir va ser aquest:

Els governs català i espanyol van acordar el traspàs de 1.058 milions per Rodalies i 150 per beques i recerca. Va ser en el marc de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Els 1.058 milions es pagaran en tres anys, a raó de 283 milions anuals, que són els diners que el ministeri de Transports abona a Renfe pel manteniment del servei. Doncs ara aquests diners l’estat els pagarà a la Generalitat i serà el govern de Catalunya qui pagarà a Renfe pel servei. El govern espanyol també ha acordat que pagarà les millores de la línia de Lleida a Cervera i de Lleida a Manresa i pagarà, també, els autobusos que s’han de posar quan fallen els trens a causa de les obres. Són 900.000 euros anuals. 

No cal entendre-hi gaire per veure que un pacte com aquest, en plenes negociacions PSC-Esquerra, ajuda les dues parts a fer veure que les converses avancen cap a l’acord. Avui El País titula a portada "L’executiu [espanyol] tanca amb ERC un pacte de 1.500 milions mentre negocia per Illa". Més clar, l’aigua.

Aquest va ser el pas d’ahir. El d’avui és que aquest matí hem sabut que Pedro Sánchez vindrà demà a Barcelona a reunir-se amb Pere Aragonès. Gestos, tots. Esquerra va dir ahir que voli un acord abans que s’acabi el mes (i falta una setmana), i el PSOE necessita exhibir la presidència d’Illa per refregar-li al PP i per anunciar que, ara sí, el Procés s’ha acabat gràcies a la seva estratègia de diàleg. El finançament singular, d'entrada és que no, o sigui que Sánchez necessita alguna cosa més que gestos. Hi ha molta gent bufant que crear vent a favor de l’entesa. 

D’això aniran els pròxims dies i, sens dubte, no seran notícies menors. Però hem de parlar, també, del fet que Ernest Maragall ha marxat d’Esquerra pels cas dels cartells d’ell i el seu germà, el president Maragall, pagats per Esquerra.

Va parlar de "vergonya, horror, decepció i distància crítica" i, encara que va dir que la direcció del partit "no es va assabentar" dels cartells, això "no l’eximeix de la seva responsabilitat directa ni indirecta". 

A Espanya hi ha un embolic que té un patró que a Catalunya coneixem bé. El jutge ha citat a declarar el president espanyol, Pedro Sánchez, com a testimoni pel cas de la seva dona. La llei li permet fer-ho des de la Moncloa, i cap allà que anirà el jutge, que, això sí, vol gravar l'interrogatori. De manera que la setmana que ve sentirem els àudios de Sánchez davant la justícia. Recordin que aquesta investigació la va començar un sindicat d’ultradreta amb retalls de diaris, VOX és acusació particular i és qui va demanar la citació de Sánchez, i que hi ha dos informes de la Guàrdia Civil que diuen que no hi ha irregularitats. A Espanya han après a dir lawfare, oi, senyor Sánchez?

Mentrestant, a l’Ajuntament de Barcelona, tornaran a dir majestat. La reina Letícia hi tornarà per primera vegada des de fa set anys, quan van tenir lloc els atemptats de la Rambla, que va ser l'últim cop que va venir. És qüestió de temps que Felip de Borbó torni també a la plaça de Sant Jaume.

Bon dia.