L'anàlisi d'Antoni Bassas: «Lesmes justifica l''¡A por ellos!'»
El que Lesmes ens vol fer creure és que els jutges van obrir el Codi Penal i van aplicar als fets el delicte que els corresponia. Per favor. Els jutges van processar els presos polítics de rebel·lió, quan no hi va haver cap aixecament armat
Al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, no li va agradar que Pedro Sánchez justifiqués els indults dels presos polítics amb l’argument que “els valors constitucionals eren la concòrdia i la mútua comprensió i no la venjança o la revenja”. Això ho va dir el president espanyol fa tres mesos i mig. I com que a Lesmes no li va agradar, s’ho va guardar, i ahir, davant el rei, li va contestar: “Serveixi d'exemple l'ocorregut recentment en ocasió de l'exercici de la prerrogativa de gràcia de la qual s'estan beneficiant determinats dirigents polítics condemnats per aquest TS. Quan s'ha arribat a contraposar per explicar la indulgència la concòrdia davant el ressentiment, com si l'acció de la justícia a l'aplicar la llei que a tots ens devem fos un obstacle per a la convivència o obeís raons diferents previstes per les normes. Res més allunyat de la realitat. La funció dels jutges i magistrats jutjant i fent executar el que és jutjat no es correspon de cap manera amb la idea de revenja o amb el sentiment de rancor”.
Lesmes s’agafa a la teòrica imparcialitat de la justícia per defensar la sentència del Suprem contra els líders independentistes catalans. El que Lesmes ens vol fer creure és que els jutges del Suprem van veure uns fets, van obrir el Codi Penal i van aplicar als fets el delicte que els corresponia amb la fredor dels ulls embenats de la justícia que sosté unes balances. Per favor. Els jutges van processar els presos polítics de rebel·lió, quan no hi va haver cap aixecament armat. Els van acusar de sedició, quan més d’un centenar de catedràtics i professors universitaris espanyols van firmar un document en què argumentaven que allò no era sedició. Els van fer anar i venir de la presó cada dia, els van negar drets penitenciaris, no van voler veure els vídeos fins al final, es van negar a la traducció simultània del català, van donar per bons els atestats de la Guàrdia Civil, van veure com pels mateixos fets el major Trapero era absolt a l’Audiència Nacional... És clar que van vestir de judici just el que no era més que el compliment d’una ordre reial, “¡A por ellos!” Els jutges del Suprem es van sentir molt còmodes a cavall de l’efervescència nacionalista espanyola que va desfermar el Procés. Per això, Lesmes diu: com poden ser els jutges del Suprem els artífexs de cap venjança si la majoria dels espanyols van veure en nosaltres els serens salvadors de la pàtria? Lesmes diu que ells no eren un obstacle per a la convivència. La justícia és un obstacle per a la convivència quan no és justícia.
I aquí el tenen en aquesta magnífica fotografia d’Europa Press: el president del CGPJ amb el braç al maluc, parlant amb la ministra de justícia. Queda clar quin poder emana.
Però és que, a més a més, Lesmes lamenta que el PP i el PSOE no renovin un Consell que fa tres anys que està caducat, amb ell al capdavant.
Avui Ernesto Ekaizer recorda que fa tres anys el PP i el PSOE es van posar d’acord, i que si al final no van tancar el pacte no va ser per diferències en el sistema d’elecció, sinó perquè el PP va demostrar que el que li importava era el control partidista del Suprem; que el portaveu del PP al Senat va immortalitzar amb aquells whatsapps al seu grup parlamentari: "Obtenim el mateix numèricament però posem un president excepcional (Manuel Marchena), que va ser vetat per Rubalcaba el 2013. Un gran jurista amb autoritat perquè les votacions siguin pròximes al 21-O. I, a més, controlant la sala segona des de darrere". "Ha sigut una jugada estupenda que he viscut des de primera línia. Ens hi jugàvem les renovacions futures de dos terços del Suprem i centenars de nomenaments en el poder judicial, vitals per al PP i per al futur d’Espanya".
De quina independència del poder judicial espanyol parla el president del Tribunal Suprem?
Un record per als exiliats i per als represaliats. I que tinguem un bon dia.