L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'extrema dreta espanyola va molt més enllà de Vox'

Per entendre el moment que estem vivint n'hi ha prou amb fixar-se en el que va passar ahir al vespre a París. Macron havia guanyat la primera volta i ho estava celebrant davant els seus.

D'aquí a quinze dies, l'endemà de Sant Jordi, haurà d'enfrontar-se a Marine Le Pen, i com que la candidata de la ultradreta és la candidata del descontentament popular, saben quin concepte va fer sortir Macron al seu míting de la victòria? El poder adquisitiu, el poder de compra. Sap que a totes les raons per estar descontents, els francesos hi han afegit la inflació, que l'encariment de preus els fa molt més difícil arribar a final de mes. I qui es beneficia del descontentament dels francesos? L'extrema dreta. Ahir Marine Le Pen, que va quedar segona i va passar el tall, va rebre 8,1 milions de vots. Macron, 9,5.

El descontentament social se l'emporta l'extrema dreta, a França. No pas l'esquerra. Els socialistes (l'alcaldessa de París, Anne Hidalgo) van quedar en 10a posició i els comunistes tenen un vot testimonial.

Quan li vam preguntar al sociòleg francès Gille Lipovetsky per què era, això, ens va dir que són molts anys de promeses incomplertes de l'esquerra, que l'èxit de l'extrema dreta va començar amb el problema de la immigració a les perifèries de les ciutats, i les polítiques neoliberals i de privatitzacions, però que el moviment de les armilles grogues va acabar d'impulsar el vot de l'extrema dreta, que no són votants pobres, perquè tenen feina, però viuen molt collats. No van amb bicis cares i mengen sa, sinó que viuen lluny del centre de les ciutats, van a menjar al McDonald's, han d'agafar el cotxe i tenen una caseta. Se senten part d'una França marginada.

No cal dir que aquest retrat de gent que se sent oblidada i la passa magra i vota extrema dreta també ens és molt pròxim. De fet, avui Castella i Lleó investirà un president del PP amb els vots de Vox. I Vox ja és al Parlament de Catalunya. La diferència és que el component identitari de l'extrema dreta que a França es gira principalment contra la immigració, a Espanya es gira contra la immigració i contra els catalans. L'extrema dreta espanyola combat el que som; més encara, nega el que som, i està disposada a perseguir-ho encara més acarnissadament que els governs espanyols anteriors. Perquè, compte, l'extrema dreta espanyola va molt més enllà de Vox, i l'estat profund, de toga, d'uniforme o de capitalisme d'amiguets, n'és ple.

Bon dia.