L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'èxit de la ultradreta a França ja ha tret el nas a Catalunya'

Comença el juliol a tota velocitat informativa i amb tota profunditat històrica. Si divendres ens vam llevar amb l’evidència que el president dels Estats Units fa catúfols, avui la notícia de portada és per a la clara victòria de la ultradreta a França, aparellada amb la tercera i enfonsada posició del grup del president Macron. Falta la segona volta, diumenge que ve, 7 de juliol, però França és molt a prop de tenir un primer ministre de Marine Le Pen.

Com hem arribat fins aquí? Els recomanem l’article d’un gran coneixedor de França, Josep Ramoneda, que diu que “el vot francès expressa el que veiem arreu, començant pels Estats Units: el desconcert de la ciutadania davant els accelerats canvis econòmics, tecnològics, ambientals, culturals i socials que la desborden i fan trontollar la seva confiança en les democràcies”. 

Escoltin, a Catalunya ja tenim Vox i Aliança Catalana al Parlament, que al maig van sumar 370.000 vots entre l’un i l’altre, o sigui que això que hem vist a França ja ha començat a treure el nas per aquí. França tenia una esquerra potent electoralment. Avui, el partit comunista i el partit socialista no són ni una marca electoral. Catalunya encara té esquerra, però cada vegada més afeblida. Si la socialdemocràcia s’entrega al sector negocis i l’esquerra fa discursos acadèmics, dogmàtics i culpabilitzadors, com si pel fet de ser d’esquerres ja li haguessin de donar la raó i el vot mentre la inflació es menja els sous i els estalvis, falta habitatge i els nostres joves marxen perquè a fora els sous són més competitius, el discurs fàcil de culpar els immigrants sense donar cap alternativa ho té més senzill per anar-se imposant.   

Mentrestant, Marta Rovira està apressant PSC i Junts a arribar a un acord d’investidura. Rovira ha dit aquesta cap de setmana a Esther Vera en l’entrevista que vam publicar ahir que voldria arribar a un acord quan acabi aquest mes de juliol i no haver d’esgotar el termini. Rovira no vol arribar al 25 d’agost entre l’espasa de votar Illa i la paret d’anar a una repetició electoral, i diu que està posant velocitat de creuer en les negociacions. Però temo que els seus l'hi faran gruar. El finançament que vol Esquerra per a Catalunya demana que el PSC s’enfronti al PSOE. I a Junts diuen que per ells no quedarà, però algunes fonts afirmen que el ritme de negociació amb Esquerra amb més lent del que diu Rovira. Que pactar la mesa independentista va ser molt senzill, però ara estem parlant de fer un govern i no les tindrem totes. I si per als socialistes, arribar a un finançament amb la clau de la caixa és complicat, donada la dependència del PSOE, la posició davant Junts és complicada, perquè a Junts no es mouen de la idea que sostenir el govern de Sánchez i haver complert amb la seva investidura és un senyal de compromís que per ell mateix hauria de merèixer l’abstenció socialista al Parlament. Així comença el juliol.  

Bon dia.