L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'èxit del circ 'kitsch' de Gerard Piqué'

La final de la Kings League al Camp Nou ha estat més que la notícia d’aquest cap de setmana, ha estat tot un canvi cultural en l’entreteniment de masses.

A la Kings League la podem mesurar per les xifres: pics de dos milions d'espectadors en streaming, per seguir una competició muntada en tres mesos, capaç de portar 92.500 espectadors al Camp Nou, sobretot canalla que devia tibar de pares i avis, aprofitant els preus populars de les entrades. I tot i la modèstia del pressupost, ahir el Barça va ingressar dos milions i mig d’euros.

Però aquest fenomen no surt del no res. I té un factor, que ho explica tot: Gerard Piqué. No fa ni cinc mesos, a començament de novembre, el vam veure plegar del futbol entre llàgrimes, i ahir el vam veure tornar a aquest mateix escenari en helicòpter al Camp Nou.

El moviment continu sembla que sigui la millor teràpia per a Gerard Piqué. Des de ben jove ha viscut amb soroll al seu voltant, i això inclou la seva vida privada, que ja fa anys que està sota els focus de les càmeres. Ja va intentar canviar la Copa Davis, va portar la Supercopa d’Espanya de futbol a l'Aràbia Saudita i ara s'ha inventat això de la Kings League.

Té el seu mèrit. Primer tenir la idea i després convertir-la en un èxit. Que a Piqué li és més fàcil perquè té diners, contactes al Barça, a TV3, al món del futbol… tot això és veritat. El que toca Piqué es transforma en audiència. Però per aconseguir-ho cal tenir la inquietud i la capacitat d'organitzar-ho. I Piqué ha tingut les dues coses. Ahir des del president de la Generalitat fins a candidats a l’alcaldia de Barcelona, tothom volia ser a la llotja. Era el lloc per ser-hi. 

Què ha muntat Piqué? Un espectacle més ianqui que Europeu. D’anar a l’estadi a passar el dia amb ganes d’alegria, sense dramatismes, amb la seguretat de passar-ho bé, de veure gols, cantants, castells de foc, on no paren de passar coses, en comunió amb un públic que s’ha anat connectant a la competició a partir de les transmissions dels partits dels últims mesos, tot al voltant d’un grup de streamers convertits en presidents de clubs inventats amb noms com Porcinos o El Barrio, Troncos o Aniquiladores, i de jugadors de regional que mai no haurien somiat jugar en un Camp Nou ple o que els reconeguin pel carrer. Un circ kitsch, lleuger, divertit, senzill, intranscendent. Fet de popularitats sobtades (com ens va descobrir Operación Triunfo ja fa vint anys), amb un reglament alternatiu, pels canals alternatius, colors de samarretes alternatius, una competició alternativa, sense fidelitats a un club, només a la festa… o sigui, tots els ingredients de què està fet l’èxit de masses. I tot en castellà perquè es transmet per Espanya i es busca el públic americà.

Vivim l'edat del moviment continu. Ara començarà una altra Kings League de tres mesos que s’acabarà a finals de juliol. L’invent es jugarà a altres països. Sembla que Neymar tindrà un equip al Brasil. I així fins que la gent se'n cansi i algú (probablement Piqué) s’inventi una altra cosa.

Bon dia.