L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’estratègia darrere el silenci del PSOE i de Junts'

En la persecució del PP per aprofitar el cas Koldo, és a dir, el cas Ábalos, és a dir, el mal moment de Pedro Sánchez, que ni ha aprovat l’amnistia ni ha aprovat els pressupostos, encara, ha aparegut una peça de caça major, que és la presidenta del Congrés, Francina Armengol. Se l’ha posat sota sospita perquè el Govern Balear del qual ella era presidenta va comprar mascaretes a Koldo que va resultar que protegien però menys del que el Govern Balear havia pagat. I quan se’n van adonar, Armengol va ordenar tornar el material sencer i reclamar que els tornessin els diners. El PP ha demanat la dimissió d’Armengol per haver comprat mascaretes a la trama de Koldo, per la qual hi ha 20 persones detingudes.

Doncs bé, aquest matí Armengol ha sortit donar explicacions. Ha transmès seguretat, credibilitat i claredat. No ha llegit ni una línia. No pensa dimitir. I aquest és el principal argument: "Algú pot pensar que el govern de les Balears estava en alguna trama quan, nosaltres, el que vam fer va ser analitzar aquesta càrrega. Si haguéssim estat en alguna trama, nosaltres hauríem enviat a analitzar aquest material? Si haguéssim estat en una trama, hauríem reclamat a l’empresa? Que és el que va fer el meu govern. És que aquesta és la realitat. Exactament això és el que hi ha. Per això m’indigna tant que s’intenti embrutar el meu nom i el del meu govern. I si algú es va lucrar indegudament amb la compra de material sanitari a la meva administració o en qualsevol altra d’Espanya, que li caigui tot el pes de la llei a sobre. Només faltaria". La trinxera de Sánchez no s’enfonsarà pel flanc d’Armengol, almenys de moment.

Mentrestant, l’amnistia. Falten 48 hores perquè es reuneixi la comissió de Justícia del Congrés que ha d’enviar el text de la llei al ple de la Cambra. Es fa després que el Suprem hagi decidit assumir la investigació de Puigdemont per terrorisme en el cas Tsunami. Sobre això, els recomano aquest article de Joan Ridao, professor de dret constitucional, que diu que la dreta judicial espanyola sap que no guanyarà a Estrasburg, que el TEDH es carregarà la sentència de la sedició dels presos polítics, que és conscient que Espanya és una autarquia judicial, però que tot plegat és igual, perquè del que es tracta no és de tenir raó sinó d’"infligir el màxim dolor possible als beneficiaris de la futura llei d’amnistia". I evitar tant com sigui possible que Puigdemont es pugui presentar a les eleccions al Parlament de l’any que ve. 

Per tot plegat és ni el PSOE ni Junts estan filtrant res i no sabem res del que estan acordant. Tot sembla indicar que hi haurà acord, sobretot pel fet que la reunió de demà passat al Congrés estigui convocada, perquè el PSOE ja va dir que si no hi havia acord no convocarien cap votació per tornar-la a perdre. Però tot indica que fins al moment que PSOE i Junts votin no sabrem quins canvis han fet. La intenció de Junts és no dir res fins que es reuneix la comissió del Congrés, dijous que ve (no serà fàcil, perquè sempre hi ha filtracions), però Junts ni vol donar marge al PP per distorsionar l’acord, ni vol que els jutges tornin a fer algun moviment creatiu. I en aquest sentit, Junts i el PSOE han agafat l'informe de la Comissió de Venècia de la setmana passada per veure quins temes poden blindar millor. Torna a sonar, doncs, un tic-tac de compte enrere.

Bon dia.