L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'avantatge del PSC davant d'ERC'

Esquerra continua al centre de les notícies i atraient tots els focus. Pels cartells i per la investidura. Ahir al matí sentíem els àudios on responsables de comunicació del partit decidien com pararien l’escàndol dels cartells dels germans Maragall quan se sabés que els havien encarregat des de dins del partit, i al cap de poques hores, a la tarda, nou capítol de la crisi oberta en directe:

Esquerra va cessar l’exdirector de comunicació del partit Tolo Moya del seu càrrec d’assessor de la Diputació de Barcelona per considerar-lo responsable de la difusió d’aquestes gravacions. Moya va replicar que no deixarà que li pengin la llufa i que portarà els fets a la justícia perquè s’aclareixin. Recordin que la portaveu del partit va reconèixer que Junqueras i Rovira ho van saber quan ja havia passat i Junqueras va condemnar en un article les “estructures paral·leles i plenipotenciàries”. ¿La cúpula del partit no sabia que hi havia una estructura B que es pagava a través d’una empresa externa? Sergi Sabrià va plegar, molt en l’estil que tanta estima li ha fet guanyar entre la seva gent, perquè el partit no continués patint les conseqüències d’aquestes males praxis. Però passen els dies i la pregunta roman: qui sabia què?

Al mateix moment que passa tot això, Marta Rovira dirigeix la negociació amb el PSC. La premsa de Madrid veu el PSOE més tranquil i segur que Salvador Illa serà el pròxim president de la Generalitat, de manera que veuen els socialistes disposats a arribar a un acord en els pròxims quinze dies, tal com volen els republicans per tenir temps de convèncer les bases que l’acord és bo. Sí, l'acord ha de ser bo, però hi ha un factor que ajuda el PSC: cada dia que passa amb la crisi dels cartells oberta, els incentius d’Esquerra d’anar a una repetició electoral són menors perquè la perspectiva de patacada electoral augmenta.

Mentrestant, una dada que explica un dels nostres problemes més greus: els catalans no poden marxar de casa fins als 30 anys.

Pensin una cosa: els últims anys, a Catalunya, el preu dels lloguers ha augmentat un 53%, mentre que la renda per càpita ha caigut un 10%. Vostès mateixos. Són dades de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Associació de Promotors i Constructors. Marxar de casa als 30. A la UE, la mitjana és als 26. Són problemes que demanen a crits un pacte que no arriba.

No tot són males notícies. Per primera vegada a la història, una obra íntegrament en català s’ha pogut sentir al Festival d’Avinyó. L’actor Joan Carreras hi va representar Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), on Carreras ha fet de Ricard III. La Laura Serra hi ha parlat, i diu Carreras que se sent molt orgullós d’haver fet el Ricard III en català, per normalitzar el fet que una llengua europea pugui estar dins un festival europeu que, a més a més, s’organitza a poques hores en cotxe de Catalunya. I afegeix: “Tenim una dramatúrgia contemporània boníssima, intèrprets boníssims, uns equips de producció i unes xarxes prou sòlides per exportar el català on vulguem. Ens hem de desacomplexar d’una vegada per totes”. Doncs això.

Bon dia.