L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'atac de sempre al català, la divisió de sempre a Catalunya'
L'adversari més temut no són ni Podem a Espanya ni els comuns a Catalunya. Això ja ens ho va ensenyar Manuel Valls, i si el PSC encara somia investir Collboni és perquè el PP els podria deixar els seus vots. Per coses com aquesta la divisió independentista és més imperdonable
Si vostès són dels que segueixen aquestes anàlisis ja saben que fugim del catastrofisme i de la immediatesa, i ara també. El PP i Vox han pactat atacar el català al País Valencià, aviat ho faran a les Balears i a partir del 23 de juliol ho faran des de Madrid. La novetat és que potser ho faran amb Vox al govern espanyol, però ¿no és que, en el fons, el que està a punt de passar no ha passat ja? ¿Ha calgut que Vox governés perquè el Tribunal Suprem es tregui de la màniga el 25% del castellà a les aules en contra de les lleis aprovades pel Parlament? Oi que no? De què han anat el PP i Ciutadans tots aquests anys sinó d’anar contra el català?, d’inventar-se conflictes lingüístics? ¿Que no va ser un ministre del PP aquell va demanar “espanyolitzar els nens catalans”? Ara van contra nosaltres, sí, però és que han deixat d’anar-hi alguna vegada? Per tant, per més negre que es posi el cel amb l'extrema dreta desfermada contra el seu enemic interior, que som nosaltres, no caiguem en un catastrofisme excessiu. L’extrema dreta té poder encara que no estigui al govern. I si segueixen aquestes anàlisis, saben que som més de reclamar responsabilitat individual i col·lectiva. És a dir, nosaltres què? Què fem per defensar-nos primer i per sortir a l’atac després? I de la mateixa manera que ara sembla que el PP i Vox sumats van cap al govern a Espanya, Esquerra i Junts no perden ocasió per donar-nos mostres que van restats. Això és d’ahir al Parlament. Albert Batet diu: "Que vostès no són de fiar. Per això Junts vam sortir del govern. Sempre diu una cosa i en fan una altra, aquí i a Madrid. I segon, que vostè és un president tutelat, desautoritzat. I els primers que no respecten i li fan perdre la credibilitat són el seu partit polític"
I Aragonès respon: "I vostè em surt amb pactes municipals, que li repeteixo, ai comencem a fer la llista, crec que vostè es revisarà molt bé les seves paraules. No intenti projectar la divisió, les ombres, les discussions públiques, les correccions sobre presidències del seu partit a sobre el meu".
No hi ha res a fer.
L’únic que sembla que se salvarà de tanta incompatibilitat és l'acord entre Xavier Trias i Ernest Maragall per investir Trias alcalde i formar govern a Barcelona, fins al punt que ahir els comuns van lamentar que no hi hagi hagut manera de seure tots tres, comuns, socialistes i Esquerra, a negociar res. Però qui pot estar segur que dissabte a la tarda Trias serà alcalde? Perquè pensin que el PP estaria disposat a donar suport als socialistes si els comuns no entren al govern municipal, i tot perquè la capital de Catalunya no tingui un alcalde independentista. És molt clar, a qui li tem l’Estat, a qui no vol l’Estat. És clar que l’adversari més temut no són ni Podem a Espanya ni els comuns a Catalunya. Això ja ens ho va ensenyar Manuel Valls. I han passat quatre anys, i si el PSC encara somia amb la possibilitat d’investir Collboni és perquè el PP els podria deixar els seus vots. Per coses com aquesta la divisió independentista és més imperdonable.
Bon dia.