L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’amnistia, derrota del nacionalisme espanyol'

L’aprovació avui de l’amnistia al Congrés és una fita històrica, per a Espanya i per a Catalunya. Des del punt de vista polític, Esquerra i Junts han aconseguit que el PSOE faci una cosa que no volia fer. Alhora, l’amnistia és, també, un nou èxit d’aquest campió de la tàctica que és Pedro Sánchez. Gràcies a l’amnistia és president, tot i haver perdut les eleccions.

La llei s’aprova avui, el BOE la publicarà entre avui i demà i, a partir d’aquell moment, els tribunals tindran un termini màxim de dos mesos per aplicar-la, però ja ens han fet saber que ho allargaran molt, la qual cosa pot portar Puigdemont a la presó temporalment si ve a la investidura del pròxim president de la Generalitat, com ha promès. Hi ha 368 casos judicials que l’amnistia esborra. És una bona notícia.

La llei porta al títol “per a la normalització institucional, política i social a Catalunya”. Si per normalització s’entén la desaparició de l’independentisme, van errats. La relació política, econòmica, lingüística i cultural d’Espanya amb Catalunya està molt lluny de ser normal. Les instruccions als jutges per impedir l’amnistia m'estalvien cap exemple més de com són alguns poders de l’Estat que no vol normalitzar res amb Catalunya. Al contrari, vol la supeditació.

Mirin, avui, el diputat navarrès Alberto Catalán, contrari a l’amnistia, ha pujat a la tribuna i ha fet tres preguntes:

La primera: “De veritat val la pena humiliar l’estat de dret, la Constitució i la democràcia?" Miri, és al revés. L’amnistia és una victòria de l’estat de dret. L’amnistia permet que el Parlament escollit democràticament recuperi la sobirania que li correspon en l’estat democràtic davant d'uns jutges que usurpen les seves funcions. Pregunti’s per què la justícia europea ha tombat totes les pretensions de la justícia espanyola.

Segona pregunta: “De veritat val la pena trencar el principi d’igualtat de tots els espanyols davant la llei?” Senyor Catalán, els espanyols no són iguals davant la llei. Els catalans no tenim l’Estatut que vam votar. Els independentistes catalans han estat espiats i se’ls ha fabricat proves per enfonsar-los només per ser-ho. S’ha enviat la policia a pegar a gent desarmada que anava a votar. De quina igualtat em parla?

I l'última pregunta: "De veritat val la pena dividir el país, enfrontar-lo, per acceptar el xantatge del secessionisme i esborrar el cop d’estat de l’any 2017?” Doncs miri, a Espanya hi ha hagut dos cops d’estat, el de Franco el 1936, l’aliat de Hitler i Mussolini, i el de Tejero i Milans del Bosch el 1981. L’independentisme guanya l’amnistia perquè ha tingut els vots per negociar-la. Entenc que a una mentalitat nacionalista espanyola com la seva li sembli un xantatge, però cregui’m, se’n diu democràcia.

I recollim amb agraïment aquest fragment del discurs del diputat de Bildu Jon Iñárritu: “Voldria enviar un missatge als amics catalans des de l'independentisme basc. Sempre estarem donant suport a una solució a la vostra causa, ja que també és la nostra causa. I com va dir el president Lluís Companys, tots els pobles tenen el dret a decidir el seu destí. I aquest principi és l'essència de la democràcia i ha de ser respectat i protegit. I nosaltres seguirem defensant aquest principi.”

Gràcies, eskerrik asko. 

I a vostès, bon dia.