L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L'acord PSOE-Junts encara és lluny'

Hola, com estan?

Després de la reunió de divendres passat entre Pedro Sánchez i Míriam Nogueras, un tel de pessimisme sobre la possibilitat que PSOE i Junts arribin a un acord s’ha estès sobre el clima polític.

És veritat que, com diu una de les persones negociadores, l’optimisme d’abans (quan PSOE i Junts van posar-se d’acord perquè Francina Armengol presidís el Congrés) és igual que el pessimisme d’ara: percepcions sense base científica. Però és cert que després de comprovar l’estat del terreny de joc i marcar-hi les ratlles, quan PSOE i Junts han entrat en les concrecions, les dues parts creuen que l’altra no entén o no vol entendre la posició de l’altre, i que ells no demanen cap impossible.

Per exemple, i els ho explicàvem avui fa just una setmana, costa posar-se d’acord en els motius pels quals caldria aprovar una amnistia. El PSOE voldria incloure a la llei la renúncia de la part amnistiada a la unilateralitat i el mateix Puigdemont ja va dir dissabte que no hi renunciaran mai. I en això, entre altres coses, estan travats.

Ara, també estan decidits a continuar negociant. Al cap i a la fi tenen vora un mes i mig de coll. I Junts creu que té un avantatge: considera que en aquesta negociació els nervis han de ser del PSOE. 

I ahir, per exemple, Zapatero va tornar a sortir en auxili de Sánchez. Se’n va anar a la ràdio, a Onda Cero, a dir que l’amnistia és constitucional i que hi estava a favor. I atenció a l’excursió històrica de Zapatero i el periodista Carles Alsina, que té valor perquè no és gens freqüent a Espanya:

Zapatero:

Quan Macià, l'any 31, va declarar la República Catalana abans que es declarés la República Espanyola, una delegació encapçalada per Fernando de los Ríos va anar a convèncer Macià que deposés la seva actitud. Es va fer política.

Carles Alzina:

A Macià, en efecte, el convencen perquè deixi de parlar d'una República Catalana i dos anys després, tres anys després, Companys està declarant de nou la República Catalana contra la República. El

mateix partit, Esquerra Republicana.

Zapatero:

I se l’amnistia.

Carles Alzina:

No, ho dic perquè es vegi com en alguns moments sembla que el conflicte està encarrilat i...

Zapatero:

El problema ha tingut moments àlgids i moments de tranquil·litat. Però hi ha un problema històric si no ho volem encarar. És a dir, a cada generació potser li toca un moment difícil, com ha estat així a la història. Evidentment, tret de la dictadura, que va ser tot horrible. Però crec que es pot encarar, que cal encarar-ho. El que no podem és mirar cap a una altra banda.

Zapatero ho té clar, ho sap en pròpia pell quan es va socarrimar quan l’Estatut del 2006: el fet nacional sostingut en el temps de Catalunya demana un reconeixement de debò, efectiu, que vagi més enllà del cafè per a tothom. En aquest sentit va també l’informe que Pere Aragonès va encarregar ahir a experts sobre com podria ser el referèndum. Ara no hi ha aigua en aquesta piscina, però l’encàrrec oficial ja està satisfet i hi ha una base teòrica sobre la qual parlar, per més que els resultats de l’informe eren de sentit comú.

Lluny de tot això, Feijóo, que ahir va parlar de balcanització. La comparació és inadmissible: als Balcans hi va haver una guerra i aquí les armes només les tenen uns. Als Balcans van morir 130.000 persones i aquí es parla de fer un referèndum. Mentre el PP no es mogui d’aquí no té res a fer a Catalunya.

Mentrestant, els afiliats al Consell per la República votaran a partir de la setmana que ve si el Consell ha de promoure el bloqueig de la investidura del president a Espanya. Quin impacte pot tenir això en les negociacions? El que voti el Consell per la República no pot evitar un acord de Junts amb el PSOE. Les consultes del Consell només són vinculants per a les qüestions pròpies del Consell, la resta són opinions que se socialitzen i si tenen un mínim d’avals, com és el cas de l’acord, es posen a consulta. O sigui que, si no hi ha acord, no serà pel Consell per la República.