L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Els jutges estan obligats a amnistiar. S’admeten apostes'

Amb l'acord sobre la llei d’amnistia encara calent, el ministre Bolaños ha dit aquest matí que “es tanca una etapa d’enfrontament i conflicte de fallida dels afectes i la convivència. Obrim una nova etapa d’acords dins de la Constitució”.

Que l’estat espanyol acabi aprovant una amnistia per al procés independentista entre 2011 i 2023 és una fita històrica, no hi ha dubte. I un èxit d’Esquerra i Junts després del fracàs col·lectiu del 2017. Que això sigui el final d’aquest episodi que ha durat una dècada llarga també és cert. Que s’hagi acabat el conflicte, de cap manera.

No es pot acabar un conflicte quan Catalunya no té l’Estatut que van votar els seus ciutadans, quan té un sistema de finançament que fa que sigui la segona comunitat que més paga i la desena en rebre, que veu com els tribunals remenen l’escola, que veu que els trens no funcionen i, sobretot, que veu que l’Estat es nega a fer el mateix que van fer el Regne Unit o el Canadà: un referèndum d’independència, i s’hi nega amb violència policial, repressió judicial beneïda i estimulada per la Corona i espionatge. 

Per tant, l'amnistia és històrica però no tanca cap etapa política. Tanca aquell procés, però no pot tancar un objectiu polític com el de la independència o el d’un canvi estructural de la posició de Catalunya dins d’Espanya. L’amnistia no canvia res? Sí, per descomptat: Puigdemont ha investit Sánchez i Sánchez ha amnistiat Puigdemont, i això que Puigdemont no es refia del PSOE i que Sánchez volia portar Puigdemont detingut. Això és un canvi. Però el problema polític de fons subsisteix. I que Bolaños parli com si Catalunya fos el fill pròdig que torna a la casa del pare això és per a l'autoconsum i per guarnir un dia que la caverna treu foc pels queixals.

I es tanca una etapa judicial? Ja saben la resposta: no, no es tanca perquè els jutges no voldran tancar-la. Però compte, que això és molt important: ara ho tindran més difícil per impedir l’amnistia, fins al punt que dues figures clau de l’acord em diuen aquest matí que “als jutges espanyols els costarà molt més fer trampes, que no vol dir que no en facin, però ho veurà tothom” i “si algun jutge espanyol no vol aplicar la llei, haurà de prevaricar”.

I això és així per què la llei diu que es considera terrorisme el que diu la directiva europea i el Conveni Europeu de Drets Humans, no el Codi Penal espanyol. Però sobretot, perquè la llei va rebre un impuls vital dissabte passat quan la Comissió de Venècia va respondre a una consulta del Senat espanyol, on el PP té majoria. Hauria estat millor per a ells que no l'haguessin fet, la consulta, perquè Venècia va dir-los dues coses: que “els jutges estan obligats a complir la llei, tant en el cas dels canvis en la legislació penal com en un cas d’amnistia” i que “són conseqüències lògiques de la supressió retroactiva de la responsabilitat penal: s’abandonen els procediments pendents, no se n’incoen de nous, s’anul·len les sentències i no s’executen les penes pendents o se n’interromp l’execució”.

Per això l’advocat Boye ha dit aquest matí que si alguna causa acaba als tribunals de la UE, la "batalla europea" està guanyada: "La llei d'amnistia està blindada per si s'ha de defensar a Europa". Això vol dir que si els jutges espanyols continuen en mode ¡a por ellos! l’aplicació de l'amnistia pot tenir ensurts.

¿Es podrà presentar Puigdemont a les eleccions europees? Perquè l’amnistia serà per a centenars de persones però a l’Estat només n'hi importa una. Doncs sí, Puigdemont continua sent elegible, no té cap condemna. ¿I a les catalanes? Aquest és l’objectiu. Dels uns que pugui presentar-s'hi, i dels altres que no pugui. Per això és incert.

Bon dia.