L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Jutges contra la democràcia'

Avui que la paraula del dia torna a ser amnistia, no es perdin el que hem publicat aquest matí amb la firma d’Ot Serra i Núria Orriols:

Discussions entre jutges per l’amnistia, en un xat corporatiu, perquè un jutge hi ha enviat una guia amb idees per evitar l’aplicació de l'amnistia.

De resultes de la tramesa d’aquesta guia, magistrats conservadors i progressistes s’acusen mútuament de politització.

En concret, el jutge Jaime Lozano publica Guia pràctica per al plantejament de qüestions d’inconstitucionalitat i/o prejudicials europees sobre la llei d’amnistia. La idea és, esclar, alentir, impedir, que la llei s’apliqui. I aleshores surt un jutge d’Oriola i diu que “aquesta llei només és per mantenir una persona en el poder”; un altre jutge de Cadis diu que “fer una amnistia a mesura d’un covard és la mar de democràtic”, i una de Còrdova diu “bona sort, la necessitarem”. Per contra, una de Valladolid li diu: “Estaria molt bé que deixessis d'intoxicar i de posar-nos a tots els jutges en un lloc on no hem d’estar, que és mantenint posicions polítiques”. Un de Gijón, en la mateixa línia, diu: “Em sorprèn que es facin aquestes propostes i, alhora, es pretengui actuar des d’una suposada apolicitat. Sort que els activistes eren els altres”. I un d'Almeria remata: “Aquest fil de missatges és del tot improcedent, atempta contra la independència dels jutges. Ni som una corporació política ni ens correspon jutjar les lleis que emanen del Parlament”. 

A aquestes altures no sorprèn que un jutge enviï als seus companys una guia per impedir l’aplicació de l’amnistia, però és molt fort veure-ho per escrit; és com sentir què diuen els jutges quan no els mira ningú.

I no sorprèn, tampoc, perquè a part que els jutges són persones que tenen opinions polítiques, són un col·lectiu que s’afilia a associacions en funció de la seva orientació.

No sorprèn, tampoc, perquè en qüestió de Procés ja hem vist com han retorçat la llei i han vist rebel·lió o sedició on no n’hi havia.

No sorprèn pel paper d’executors de l’”A por ellos”, de repressors gustosos d’una revolta política i ciutadana que fa 100 anys haurien protagonitzat els militars però que en un estat de la UE ha de fer-se de manera més aparentment civilitzada. 

Els és igual el fracàs de la justícia espanyola a Europa a l'hora de les extradicions, o de la recomanació europea d’eliminar el delicte  de sedició del Codi Penal.

La justícia espanyola té un greu problema, i és que s’ha atorgat un paper de poder fàctic que s'arrenglera absolutament amb els postulats conservadors i del PP. 

Amb aquest xat escandalós de fons, aquest matí el Senat ha debatut l’amnistia amb la presència del president Aragonès.

On el president ha fet una intervenció de clar to electoral, perquè no només ha defensat l’amnistia sinó el referèndum d’autodeterminació, i fins i tot un sistema de finançament singular per a Catalunya. Que són els seus eixos de campanya.

Aragonès: "D’un dia per l’altre l’amnistia va deixar de ser impossible, com passarà amb el referèndum. Tard o d’hora, serà acceptat per resoldre el conflicte de sobirania entre Catalunya i l’Estat".

Aragonès al Senat, allà on el PP està fent el mateix que el jutge de la guia: intentant parar l’amnistia. 

Bon dia.