L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts, quan Sánchez negocia amb Bildu o Esquerra'
Junts vol que el PSOE entengui que no pot donar els seus vots per segurs. I al mateix temps, Junts no pot quedar al marge de millores que són bones, objectivament, les obtingui qui les obtingui. Però amb Puigdemont a l'exili, Junts corre el perill de viure en el seu propi bucle de protesta i no distingir en quines ocasions no importa no tenir el protagonisme
La setmana acaba amb un anunci important: el PSOE i Bildu s’han posat d’acord per reformar la llei mordassa.
En realitat, llei mordassa és un malnom que li va posar l’esquerra a una llei que va aprovar el PP fa 9 anys, quan Rajoy i el ministre Fernández Díaz (que surt en totes les fotos) tenien majoria absoluta, i que es deia “llei de seguretat ciutadana”. Veníem de la protesta dels indignats del 15-M, els carrers de Catalunya bullien amb les manifestacions del procés independentista, i Fernández Díaz va pensar que era hora de la mà dura i espantar la gent perquè no sortís al carrer a exercir el dret a manifestar-se. El PSOE ha anat dient que era una llei mordassa, però amb la boca petita, i no ha estat fins ara, que necessita els vots del bloc de la investidura fins i tot per respirar, que s’ha avingut a fer la reforma. I a fer-la amb Bildu, els hereus de Batasuna, el braç polític d’ETA. No es perdin com ho expliquen avui la dreta i la ultradreta mediàtica:
“Sánchez entrega a Bildu el seu gran desig de desprotegir la policia”; “Otegi emmordassa Sánchez i indigna els policies amb la reforma de la llei de seguretat ciutadana”; “Policies i guàrdies civils davant la llei mordassa: «Ens lliguen de mans i peus»”.
L’anarquia, l’apocalipsi apoderant-se d’Espanya. No n’hi ha per a tant. Primer perquè, en realitat, notin que no es deroga cap llei sinó que es reforma.
I es reforma a poc a poc: retirada progressiva de les pilotes de goma i substitució per materials menys lesius. Com a Catalunya des del 2014, on el Parlament va votar prohibir als Mossos les pilotes de goma. La desobediència d’un ciutadà a un policia passarà de greu a lleu i haurà de ser “manifesta, clara i objectivable”. O sigui, s'ha acabat la denúncia perquè “m’ha mirat malament” o, com deien els policies del judici del Procés, “amb mirades plenes d’odi”. I també es prohibirien les devolucions en calent de migrants a la frontera, però encara no se sap com se’ls tractaria. Sona tot molt raonable.
Fins aquí el contingut. La rellevància política és que la dreta posa el crit al cel perquè és el que fa l’oposició normalment i perquè la policia no la toca ningú i menys, Bildu. Però això, a Pedro Sánchez, que necessita els vots, ja no li fa ni fred ni calor. Si es va atrevir amb l’amnistia i el finançament singular per a Catalunya (almenys nominalment), ara no li tremolarà el pols amb la llei mordassa.
I després, notin que Sánchez reparteix protagonismes: la llei mordassa amb Bildu, el finançament amb Esquerra, el sostre de despesa amb Junts, i així anar pactant. Amb Bildu i amb Esquerra ho té més fàcil, per allò que són d’esquerres. Amb Junts no tant, perquè Puigdemont continua a l’exili i perquè Junts és l’oposició (o l’alternativa, com s'autodefineix) al govern socialista del president Illa a Catalunya. La dificultat del pacte amb Junts és en les dues direccions. Junts vol que el PSOE entengui que no pot donar els seus vots per segurs. I al mateix temps, Junts no pot quedar al marge de millores que són bones, objectivament, les obtingui qui les obtingui. Però amb Puigdemont a l'exili, Junts corre el perill de viure en el seu propi bucle de protesta i no distingir en quines ocasions no importa no tenir el protagonisme.
Bon dia.
