L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Junts o com ser més que el partit de Puigdemont'

2741 visualitzacions

This browser does not support the video element.

Junts celebra el seu congrés aquest cap de setmana i ahir Carles Puigdemont va fer oficial el pas que ja tothom donava per fet: 

Puigdemont, president del partit, i Jordi Turull, secretari general. I Laura Borràs? Borràs va ser candidata a la presidència de la Generalitat i presidenta del Parlament. Després del seu judici el març de l’any passat, està inhabilitada. Però és un actiu molt popular i tothom s’ha esforçat per trobar-li una sortida. Borràs ha acabat acceptant anar a presidir la Fundació del partit. 

I tot això va quedar il·lustrat amb aquesta escena rodada ahir als jardins de la Casa de la República de Waterloo, a Bèlgica. Puigdemont i Borràs parlen tranquil·lament. El relleu es fa amb cortesia i amb ordre. Ara Borràs tindrà un lloc a l'executiva de Junts i els instruments organitzatius i econòmics d’un càrrec de rellevància interna a l’espera de temps millors. 

Cargando
No hay anuncios

Aquesta nova presidència de Puigdemont és curiosa, perquè encara que ara no era president del partit, tothom sap que era ell qui tenia l’autoritat; més encara, tenia l’autoria del partit. Per tant, aquest congrés és paradoxal: Puigdemont torna a presidir Junts, partit que, si vol tenir llarga vida, ha de ser més que el partit de Puigdemont, ha d’abraçar el dia a dia, el mentrestant, situar-se en l’eix social, penetrar a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb projectes i solucions, i dibuixar lideratges per ara i per al futur. 

Perquè Puigdemont trigarà a tornar. Trigarà un any? No se sap, però menys és difícil. I mentre no torni, mentre no pugui confrontar-se amb el president Illa al Parlament i recórrer el país amb normalitat, la seva acció queda afeblida. Però tot el que perd en proximitat ho manté amb influència. Continuen les reunions de Puigdemont amb el PSOE a Suïssa, reunions que van fent via però amb la lentitud pròpia dels que no es tenen confiança i recelen mútuament.

Cargando
No hay anuncios

Jordi Turull mana i manarà com a secretari general. Algunes fonts parlen del paper visible que aniran tenint els diputats Mònica Sales i Salvador Vergés. 

I un últim apunt: és humà que a la vida jutgem com ens va a partir de com els va als altres, sobretot als que tenim al costat. Esclar, Junts sent que el seu congrés serà una bassa d’oli comparat amb el d'Esquerra o, com diria l’Empar Moliner, l’Esquerda Republicana. Junts s'ha sentit a dir molt temps que era una olla de grills i que Esquerra estava unida sota la bicefàlia Junqueras-Rovira. Esclar, ara no som aquí. Junts sent que ja s’ha acabat l’hivern, i tot i que no tenen cap poder a repartir amb ningú, se senten amb forces de ser l’alternativa al socialisme triomfant i omnipresent. Ja ho veurem.

Cargando
No hay anuncios

Bon dia.