L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Per a Junts, l'amnistia és un punt de partida'

Nosaltres estem contents de poder-los tornar a saludar. A partir d’avui, cada dia, tindran disponible aquesta anàlisi.

I el primer que els hem de dir és que tenim un fil de confiança raonable que ara va de debò. Que s’està treballant seriosament per mirar de començar a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, almenys el conflicte que va començar amb la sentència de l’Estatut del 2010. 

La situació és coneguda: Pedro Sánchez  necessita els vots de l’independentisme català per ser investit. Amb els d’Esquerra tothom sabia que hi podia comptar. La novetat és que ha començat el diàleg amb Junts. Junts els va posar a prova: si voleu que Junts voti la presidència de Francina Armengol al Congrés, aproveu l'ús del català a Madrid i a Brussel·les. I el govern espanyol ja ho ha demanat. I més li val que vigili que els estat europeus aprovin el canvi de règim lingüístic. A part que pels volts de la Diada Sánchez anirà al Parlament Europeu a presentar el seu programa de govern per al semestre espanyol. Aquesta compareixença es va ajornar perquè s’havia de fer al juliol, en plena campanya electoral espanyola. Es farà al setembre. I allà podem veure l’eurodiputat Puigdemont preguntant a Sánchez. Seria una pregunta d’un minut però que ajudaria el govern espanyol a visualitzar oficialment a Puigdemont com a interlocutor en una negociació directa i a alt nivell.

A partir d’aquest primer senyal de desgel, el govern espanyol està treballant a corre-cuita per trobar l’encaix legal i els límits precisos d'una amnistia. I ho fa a corre-cuita perquè un cop fracassi la investidura de Feijóó (sessió prevista per d’aquí un mes) Sánchez vol dir-li a Felip de Borbó que ja té els suports per governar. Ho expliquen avui a La Vanguardia. 

A qui beneficiaria l’amnistia? Als exiliats, el inhabilitats, els processats. Però a quants?

Ahir Jaume Asens, negociador per encàrrec de Yolanda Díaz, que té la confiança de Puigdemont, deia a El País que una amnistia afecta totes les parts en conflicte, i que també els policies imputats per les càrregues podrien veure’s inclosos en la mesura. I l’Estat voldria garanties que no "ho tornarem a fer".

Per això, en paraules d’Asens, la negociació serà “llarga, complexa, lenta i difícil” i cal “silenci i prudència”, perquè la relació de confiança no es pot trencar.

Però atenció, per a Junts l'amnistia és un punt de partida, no d’arribada. Calen més compromisos d’acceptació comprovable. És a dir, l'amnistia és una condició necessària però no suficient. 

Això va de debò. Per necessitat de Sánchez, però va de debò. Això sí, tindrà tota l’oposició tancada, catalanofòbica i carpetovetònica del PP, que ja coneixem. Ahir Feijóo va dir que s’estimava més perdre ell que no pas que els espanyols perdessin la dignitat.

Amb tot, Junts creu que ha aconseguit que el PSOE entengui que Junts no vol promeses sinó fets comprovables. En segon lloc, fa quatre anys els negociadors catalans eren a la presó. Ara, la necessitat més gran la té Sánchez. Pedro Sánchez només té una opció de sobreviure: pactar amb Junts. Perquè tornar a eleccions és incert. 

Bon dia.