L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Junts i ERC separen els resultats d'ahir de la votació del Parlament"

Avui la notícia és al Parlament de Catalunya, que ha de triar mesa i president. A l’hora del matí que els parlo, Junts i Esquerra asseguren que “els resultats d’ahir a les europees no tenen res a veure amb les decisions d’avui, perquè són coses diferents”, i ahir a la nit asseguraven que aquest matí encara estarien negociant.

Com expliquem avui, Esquerra en té la clau, amb dues opcions: podria tenir la presidència de la cambra gràcies als vots socialistes i dels comuns o formar part del bloc independentista, però aleshores la presidència seria per a Anna Erra, de Junts, perquè Junts va passar clarament davant d’ERC a les eleccions al Parlament d’ara fa un mes. Junts només estaria disposat a cedir la presidència de la cambra als republicans si ERC es compromet a vetar una investidura de Salvador Illa. En tot cas, caldria el vot de la CUP.

Però perquè vegin com estem, si Esquerra s'aliés amb Junts i la CUP per tenir una presidència de la cambra independentista, els socialistes podrien neutralitzar-ho anant a buscar el PP. D'aquesta manera, sumarien 57 diputats, dos menys que els 59 de juntaires, republicans i cupaires si es compten els vots dels exiliats Carles Puigdemont i Lluís Puig, i no està clar què passarà amb els seus vots. Finalment, si després de tres votacions hi ha empat, la presidència del Parlament seria per al grup amb més escons, és a dir, el PSC.

I sobre ahir el més important de la nit va passar a França, on la victòria del partit de Marine Le Pen va portar el president Macron a dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions legislatives.

Això és el que Feijóo volia que passés a Espanya, però no va passar. Sí, com veuen en aquest mapa el PP va guanyar.

Tot Espanya de blau excepte Catalunya, Navarra i les Canàries, i del País Basc, on va guanyar Bildu (resultat històric perquè no havia passat mai).

Ara bé, el PP, que en 13 escons, ara en té 22. N’ha guanyat 9. D’on surten? Doncs de Ciutadans, que en tenia 8 i ara se’n va al carrer. El PP 22, sí, però el PSOE 20. En tenia 21. Només n’ha perdut 1. Sánchez ho ha tornat a fer. Ha resistit. Amb Palestina, amb les cartes, amb Begoña Gómez i l’amnistia, Feijóo no va poder sortir a reclamar a Sánchez que convoqués eleccions. Dolça derrota socialista. Notin que el PP ha absorbit Ciutadans. Per això aquí sempre hem parlat de triple dreta nacionalista espanyola (PP, Vox i Ciutadans). Després de desaparèixer del Congrés a Madrid i del Parlament de Catalunya, ara desapareix de Brussel·les.

I a Catalunya, victòria clara del PSC, amb un 30% dels vots, sobre Junts, segons amb un 18%, i Esquerra, tercers amb un 14,8%. El mapa municipal de Catalunya torna a ser del blau de Junts, però la taca vermella de les àrees metropolitanes dona la victòria als socialistes. Per províncies El PSC guanya a Barcelona i Tarragona i Junts guanya a Girona i Lleida. Esquerra fa un quart lloc (Barcelona) i tres tercers llocs. La CUP no s’hi presentava.

I continua la desmobilització independentista. En relació amb el 2019, entre Junts i Esquerra perden vora un milió de vots i un 16% dels sufragis. L'abstenció a Catalunya va ser sis punts més alta que a Espanya. A veure, les eleccions del 2019 es van celebrar amb els presos polítics tancats a Lledoners i amb Carles Puigdemont de cap de llista, en un moment en què el vot popular podia complicar l’extradició a la justícia espanyola. El vot independentista era un vot de protesta per la repressió. Avui, cinc anys després, entre la divisió estratègica independentista, els indults i l’amnistia ha desaparegut aquell sentiment d'urgència. A Pedro Sánchez els indults i l’amnistia li han sortit a compte: el van fer president i han portat el PSC a guanyar quatre eleccions seguides a Catalunya. 

Bon dia.