L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan Junqueras es pregunta per què'

Ahir, després de Junqueras, va parlar Puigdemont. Va recordar que és tan democràtic governar tant si s’ha guanyat com si s’ha perdut (Sánchez va perdre, sense anar més lluny, amb la diferència que Sánchez no li va demanar al PP que el votés o s’abstingués, que és el que ara està fent Puigdemont amb el PSC).

També va dir que ha començat els contactes discrets amb Esquerra i que, encara que no la voldria, no li fa por una repetició electoral. O sigui que Puigdemont va a totes amb les possibilitats que tingui de ser investit president. Entre altres raons, per Esquerra, que ha de decidir si fa president Illa amb els seus vots i els de Comuns (cosa que agradaria a gent com Joan Tardà però potser no a una majoria del partit) o si se suma a la idea de Puigdemont de demanar l’abstenció del PSC advertint-lo que Sánchez depèn dels dos partits independentistes catalans. Però més enllà que li surtin els números, l’intent de Puigdemont posa Esquerra en la delicada situació d’haver de triar Illa o Puigdemont o la repetició electoral, per a la qual els republicans no estan gens equipats, amb Aragonès i Rovira de retirada i Junqueras de reflexió. De fet, a qui li tocaria decidir què fa Esquerra quan arribi la investidura seria a Aragonès i Rovira.

A propòsit de la reflexió de Junqueras, ja saben que vol seguir, però després de tenir l’aval a la militància que buscarà durant l’estiu reunint-se amb tothom per escoltar, va dir. Junqueras no renuncia a res, entre altres coses, perquè, com explica avui David Miró, els crítics de Junqueras dins Esquerra no tenen una cara visible, un futur líder, i això juga a favor d’ell.

Però en la seva intervenció planava el desconcert d’un partit que es pregunta per què els votants els han abandonat. Aquí tenen una resposta:

Pot ser que no et votin perquè no els agrada Junqueras i la seva retòrica inacabable, o la falta de retòrica d'Aragonès, o que l’obra de govern sigui discreta o que els consellers no entusiasmin o provoquin rebuig, com ha passat a Educació. O que siguis percebut com una crossa del PSOE amb un Rufián que a vegades sembla més dels Comuns que d’Esquerra, o que se’t vegi menys valent que Puigdemont. És una suma de coses, en què l’empatia compta. I a vegades sembla que Esquerra esperi que li donin la raó només perquè és d'esquerres, republicana i independentista.

A part que cada elecció és una pregunta. I en aquestes eleccions, mal que li pesi a Aragonès i el seu equip, no anava d’obra de govern sinó de donar-li a Catalunya una nova etapa, la que fos, però no el mateix de sempre.

Junqueras presenta el desconcert: si som els dels indults, els que van eliminar la sedició, els de l’amnistia, els de la negociació que ara ens copia Junts, per què no ens voten? Doncs, i aquí tenen una veritat que em sembla fonamental, perquè en política, com a la vida, tu no esculls el moment, el moment t’escull a tu. I aquest ja no era el moment d’Esquerra, perquè és un partit independentista i l’independentisme està hibernant: si tot el que Esquerra, Junts i la CUP tenen per oferir és divisió i lluita caïnita, et passen les ganes de votar-los. L'experiència del 2012 fins a Urquinaona va ser tan forta que alguns lideratges semblen reescalfats. No és que hi hagi entusiasme per Illa (li costarà ser investit, si ho aconsegueix), però l’independentisme ha de repensar l’estratègia. I perquè Esquerra competeix amb el PSC pel vot majoritari d’esquerres moderat, però tenint en compte l’amenaça del PP més Vox, hi ha gent que prefereix l'original, el PSOE o el PSC. És que Esquerra no té raó? No, però la gent que viu la inflació, la falta de pisos, l’empobriment seu o dels seus fills en un món molt complicat per pandèmies i guerres no està per sentir discursos.

El moment t’escull a tu. El cas més clàssic del que els dic és el Winston Churchill: va guanyar la Segona Guerra Mundial (que no està malament) i a continuació els britànics el van enviar a l’oposició. Els polítics, esclar, han de saber fabricar el moment, ser percebuts com els que toquen a cada moment, però això no està a l’abast de tothom.

Bon dia.