L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amb Joan Carles I tothom s'hi veu amb cor; amb la monarquia, no'

No per esperat deixa de ser notícia que la consellera Serret hagi estat condemnada a un any d’inhabilitació per l’1 d’Octubre i a una multa de 12.000 euros. Denunciem-ho una vegada més i tots els cops que calgui: quan un problema polític és externalitzat al poder judicial, els jutges apliquen la plantilla (alguns apliquen la plantilla “con sumo gusto”), i de la consulta a la plantilla en surt una sentència: tal delicte, tants anys. Com que res no fa pensar que les coses hagin de canviar a Espanya, només una combinació de política convencional i fets consumats audaços podran canviar alguna cosa de la relació entre Catalunya i Espanya.

Per la resta, l’actualitat presenta els perfils d’un déjà-vu. Ahir, Esquerra, per boca de Rufián, va anunciar la intenció del seu partit de reprovar la ministra de Transports, la catalana Raquel Sánchez, per les incidències diàries a Rodalies. 

Per no avorrir-los, això dels trens fa anys que dura, però és veritat que ara moltes de les incidències tenen a veure amb les obres precisament per modernitzar la xarxa. Feia dècades que no s’invertia a Rodalies com ara, i tot, esclar, per recuperar el temps perdut. Aquest és el problema: anys sense inversions, sense canviar un tram de via, sense comprar un vagó nou. Però Esquerra h insisteix perquè venen les eleccions, en plural, i Junqueras fa mesos que intenta assimilar mal servei de Rodalies amb PSC.

Esclar que per a déjà-vu, el de la monarquia borbònica espanyola: Joan Carles I té una filla secreta anomenada Alejandra. Això és el que revela el llibre King Corp, una investigació signada pels periodistes José María Olmo i David Fernández sobre els actius, negocis i amistats del monarca, i el contingut del qual avancen aquest dijous El Confidencial i Infobae. Segons s'explica al llibre, la dona ha viscut tota la vida apartada de la llum pública i és fruit d'un idil·li que el monarca va tenir amb una aristòcrata una mica més gran que ell a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Segons el mencionat mitjà, a la Zarzuela avui tothom coneix l'existència de l'Alejandra. No obstant, no sempre va ser així. A més, de la informació publicada també s'entén que entre les dues famílies hi havia certa proximitat. "Quan Felip VI era jove, Joan Carles I temia que conegués la seva germanastra i tots dos s'enamoressin sense saber que eren família".

En circumstàncies normals, la quarta filla de Joan Carles seria un afer privat. Però al rei d’Espanya i a la institució que representa se li han volgut suposar sempre un valor superior, intangible, però gairebé sagrat, d'institució exemplar que reuneix tots els ciutadans. A Joan Carles de Borbó hi ha hagut dècades en què només faltava canonitzar-lo, convertit en el rei que va portar i salvar la democràcia. Ara sabem que va convertir la monarquia en una empresa de representació comercial que anava comissió. Avui Joan Carles és un ancià xacrós amb qui tothom s’hi veu amb cor, però no perquè s’estigui fent justícia, sinó per poder salvar la cara del seu fill i la Corona. 

Mirin això: Pot semblar una anècdota però no ho és. Perquè el diputat de la CUP Albert Botran pogués preguntar al govern espanyol sobre la presència de Joan Carles I a Galícia va haver de preguntar-ho així: “¿Quina opinió li mereixen al govern els valors esportius que transmet el campionat espanyol de vela a Sanxenxo?” Espanya, 2023. 

Bon dia.