L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La insòlita compareixença del terrorista al Congrés'

El que va passar ahir al Congrés va ser insòlit: un condemnat pels atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 17 va acusar el CNI de conèixer les intencions de l'imam de Ripoll. 

Va ser insòlit tot: que algú que està condemnat a 43 anys de presó per un delicte de terrorisme anés a declarar personalment al Congrés; que el jutge de vigilància penitenciària, en comptes de fer-lo declarar per videoconferència, l’autoritzés a viatjar de la presó de Còrdova a Madrid, i, finalment, va ser insòlit el resultat de la sessió, que va resumir la diputada del PP, Cayetana Álvarez de Toledo: “Han portat un terrorista a acusar l’Estat de terrorista”. Per això els diputats del PP van marxar de la sala, i els del PSOE, Sumar i Vox no van fer-li cap pregunta. Només van preguntar Junts, Esquerra i Bildu. 

Les preguntes clau eren dues. Una: per què ho diu ara? Perquè ara ja estava condemnat i no podia tenir represàlies. En té proves? No, cap, ell diu que això l'hi va dir un altre terrorista, però que vol que l’Estat investigui què sabia i què no el CNI. Segons Mohamed Houli, el CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam i va permetre que anés a Ripoll i els radicalitzés. 

"El CNI tenia coneixement de les intencions que tenia l'imam i van permetre que l'imam ens mengés el cap. Ho dic ara i no ho dic abans per por a les represàlies o que em pogués perjudicar. Però ja estic condemnat i no tinc res a perdre. Jo no ho puc explicar, però tot ve perquè l'imam va venir, nosaltres érem nois ben integrats, mai havíem portat problemes a ningú i va venir l'imam i va passar això".

Va acabar la declaració, el compareixent va tornar a ser conduït al furgó policial de tornada a la presó i l’acte serà utilitzat pel PP i Vox per assenyalar el preu que Sánchez ha de pagar a Junts per poder governar, però el cas no es tornarà a obrir. L'únic que va insistir en fer-ho va ser el president Puigdemont, amb un missatge a la xarxa X: “Més clar no ho pot dir”.

Amb els atemptats de l’agost del 17 passa que el que va admetre que l’Estat podia haver jugat a fer un ensurt a Catalunya i que després se li'n va anar de les mans va ser el comissari Villarejo, que és un policia de nul·la reputació i que si diu això és per comprometre els que l’han deixat caure, no per amor a la veritat. Però passa també que l'imam de Ripoll va ser confident dels serveis secrets espanyols i que el 17 d’agost del 17 faltava un mes i mig per al referèndum de l’1 d’Octubre, que l’Estat volia impedir tant sí com no. El dramatisme polític d’aquelles dates obre les portes a totes les especulacions, fins i tot a això que en diuen “teoria de la conspiració” per fer passar per bojos o irresponsables els que creuen que l’Estat és capaç d'organitzar un atemptat per defensar-se. I el problema és que l’estat espanyol d’això en sap, i en democràcia. 

Com els deia, les paraules de Mohamed Houli no aniran més enllà. Políticament, Junts ha aconseguit que siguin pronunciades al Congrés.

La família del nen de Rubí que va morir a la Rambla estudia querellar-se contra l’exdirector del CNI. Però la justícia va dictar sentència i l’Estat hi ha tirat terra a sobre. Fi del capítol.

Bon dia.