L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La inquietud d'Aragonès'

Quan falten cinc setmanes per a les eleccions, la precampanya ens dona alguns punts de situació significatius. La precampanya està tenint un to baix que, lògicament, anirà pujant.

El més inquiet és Pere Aragonès: en pocs dies ha presentat una proposta de finançament, la pregunta d’un referèndum, la creació d’una conselleria de la llengua catalana (ja era hora) i aquest matí ha anunciat que dilluns que ve anirà al Senat, a la conferència de presidents que debatrà l’amnistia perquè, ha dit, “trolejar el PP sempre ve de gust”.

És evident que les enquestes no deuen anar com voldrien a Esquerra, que el PSC va davant, que Puigdemont pot arrabassar a Esquerra la segona posició, i Aragonès ha decidit sortir, anunciar, exposar-se, cridar l’atenció. De fet, però, allà on Esquerra ha aconseguit cridar més l’atenció ha estat amb el fitxatge de Tomàs Molina, que no és per a aquestes eleccions, sinó per a les europees. Per a les catalanes, però, Esquerra no ha aconseguit cap fitxatge significatiu d’independents (tot i que ho ha intentat) i la número dos de la llista és també la número dos del Govern, Laura Vilagrà, la negociadora del Govern. Cap novetat sota el sol.

Una cosa semblant ha fet Salvador Illa, que ha presentat una número dos de manual, Alícia Romero, portaveu al Parlament, una altra negociadora amb amplis poders però no tots, perquè, disciplinada com és, sempre ha anat un pas enrere fins que el cap ho hagi beneït tot. Les expectatives d’Illa es veuen perjudicades per l'amnistia (de la qual ell mateix va presumir que no es concediria de cap manera) i el PP es veu recollint el vot que va anar de PSC a Ciutadans, ara desencantat perquè l’amnistia no fa prou constitucional. 

El PP està il·lusionat, ahir Feijóo va venir a Barcelona a presentar candidat i és clar que es quedaran amb molt vot d’un Ciutadans enfonsat, i d’un Vox amb crisis internes. El PP sap que Catalunya és un forat electoral negre i que o millora resultats al nostre país o el PSOE ho tindrà millor per governar.

I Junts ha tingut el seu moment aquesta setmana amb l’anunci del fitxatge d’Anna Navarro i encara vivint de la sacsejada que va significar l’anunci de Puigdemont que es presentava a les catalanes i no a les europees. De moment Junts està refusant tots els debats a tres amb Illa i Aragonès que li estan proposant mitjans privats.

Aquesta instantània ens aboca una conclusió: si d’aquí cinc setmanes la campanya no fa un gran tomb, el problema seran els pactes per formar govern, perquè obligarien PSC, Esquerra i Junts a pactar amb qui no voldrien i sortir de comoditats, i aquí és on la fórmula del tripartit o del bipartit d’esquerres amb suport exterior d’un tercer sembla la sortida més probable.  

Bon dia.