L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La impotència de Llarena i el pla de Puigdemont'

El jutge Pablo Llarena torna a aquesta anàlisi com en els vells temps, i ho fa amb honors de portada:

Llarena veu delicte en la fuga de Puigdemont el dia 8 d’agost, quan va venir a Barcelona, i vol que s’investigui. No es creu l’informe dels Mossos que explicaven les dificultats per detenir el president enmig de la gentada i ha enviat l’ordre d’investigar als jutjats de Barcelona. El Tribunal Suprem no és competent per fer-ho, atès que el delicte no l’hauria comès Puigdemont sinó els que, segons Llarena, haurien col·laborat en el fet que s’escapés de l’operació policial per detenir-lo.

Diu Llarena que res de gentades, que l’haurien pogut enxampar quan pujava o baixava del faristol. Ho diu en un llenguatge que parla per si sol: “Pese a expresarse en el informe autonómico la dificultad de abordar la detención del proceso en el seno de la aglomeración [...] los informes no reflejan impedimentos”.

Curiosament, la providència de Llarena arriba el mateix dia que la Fiscalia del TSJC rebutja les querelles de Vox i Hazte Oír contra el president Aragonès, els consellers Elena, Ferrer, Sallent i el president Rull perquè “no consta cap indici que aquests querellats donessin ordre que tendís, per raons d'afinitat política, a l’incompliment de l’ordre de detenció”. 

Que els Mossos van fracassar aquell dia és evident. Però que volien fer una detenció que tingués en compte el rang del president a l’exili i les complicacions que podrien derivar-se de la més que segura reacció dels assistents, també. I probablement van confiar que el president, un cop hagués parlat, es deixaria detenir. Una cosa és bastant probable: si haguessin deixat entrar Puigdemont al Parlament, potser l’haurien pogut detenir després, tot i que ell tenia al cap que el seu deure era evitar-ho. Perquè el pla original del president era entrar al Parlament i no pas anar a l’acte. La idea de l’acte era que tota l’atenció policial es posés a l’Arc de Triomf i es relaxés l’accés al Parc de la Ciutadella en previsió que el deixessin entrar (per després detenir-lo, esclar). Quan va veure que no podia entrar al Parlament, l’objectiu que Puigdemont volia preservar era el no deixar-se detenir.

Com escrivim avui a l’editorial de l’ARA, Llarena parla des de la impotència. Fa vora set anys que somia amb el moment de tenir Puigdemont detingut, assegut davant seu, prestant declaració. I va pensar que el dia 8 d’agost per fi havia arribat el dia de rescabalar-se de tants fracassos davant diverses instàncies europees. El sentiment de   frustració devia disparar-se. I ara busca delictes d’omissió del deure de perseguir delictes i encobriment. Que amb els tres mossos detinguts i apartats no n’hi ha prou. Ho diem avui a l’editorial: “Voler investigar la cúpula dels Mossos és un disbarat només atribuïble a l’ànim de venjança que sembla guiar Llarena”. 

Bon dia.