L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa i el tocar de peus a terra'
Comença una setmana important. Avui hi ha talls dels pagesos a prop dels passos fronterers amb França. Tips de ser mal pagats mentre nosaltres paguem el menjar cada cop més car, i tips de burocràcia. Aquesta setmana, també, els partits catalans han de pactar la composició de la mesa del Parlament, que s’ha de constituir d’avui en vuit, el dilluns 10. La mesa serà la primera batalla abans de la gran decisió: la investidura d’un nou president de la Generalitat. Però abans, aquest diumenge, dia 9, hi ha eleccions europees, amb un probable gir del Parlament Europeu cap a la dreta i l’extrema dreta, precisament el grup que més en contra està de la Unió Europea.
A Catalunya comença a pujar el to entre el PSC, Esquerra i Junts. Esquerra va dir dissabte, per boca de la secretària general, Marta Rovira: "No farem servir els vots que hem deixat a Sánchez per fer un president sense programa a Catalunya, volem que Pedro Sánchez es posi al costat de la gent. El primer pas és la sobirania fiscal i després fer possible la democràcia".
Sobirania fiscal. I ahir Salvador Illa va contestar. Primer a Puigdemont, que ha demanat que Illa, guanyador de les eleccions, deixi pas a una investidura de Carles Puigdemont: “Convé humilitat. He vist aquests darrers dies algú fent-se el milhomes. Humilitat. Tocar de peus a terra i humilitat. I convé també generositat. Catalunya és de totes i de tots. Ningú té dret preferent a res. Respecte al que diuen els ciutadans, paciència, però no fer perdre el temps a ningú, humilitat i generositat. Juntament amb discreció, claredat i coherència. Això és el que farem a Catalunya”.
Tot i les paraules genèriques, el calbot a Puigdemont és clar, i la resposta a Esquerra també: per al candidat socialista la sobirania fiscal no és tocar de peus a terra. Que Catalunya pugui disposar dels seus recursos, com el País Basc i Navarra, no és tocar de peus a terra. Doncs si el referèndum no és possible, si l’Estatut del 2006 no és possible, si disposar del nostre esforç fiscal no és possible, què és el que és possible, Senyor Illa? Vol que toquem de peus a terra?
Mirin, a Catalunya la taxa de població en risc de pobresa o exclusió social (taxa coneguda per les seves sigles en anglès, Arope), està al voltant del 25%. Un 25% de catalans estan en risc d'exclusió social. 25%. Al País Basc són el 15%. A Navarra, el 17%. Són millors els bascos o els navarresos? No, disposen dels seus recursos. Catalunya 25, el País Basc 15, Navarra 17. I Madrid? A Madrid el 19%, gràcies a l’efecte capitalitat. Toqui de peus a terra, senyor Illa. ¿Com vol fer res per la gent que ho necessita, si no té diners? Si avui no toca de peus a terra no li tocarà la camisa a la pell el dia que hagi de governar per a la Catalunya dels 8 milions.
Bon dia.