L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa i la solidaritat amb Espanya'

Avui, a part de l’obertura de l’any judicial i Pedro Sánchez prometent que hi haurà més diners per a totes les autonomies, la notícia és al Parlament, on té lloc el primer debat parlamentari del president Illa.

Illa ha estat hàbil i sòlid, a la seva manera. S’ha presentat com un polític dialogant i ha aconseguit rodejar el debat, fins i tot amb Junts, amb el president del grup Albert Batet, d’un to d'humilitat, de respecte i de ma estesa, demanant a tothom actitud constructiva.

Però el més important que ha dit el president ha estat al principi de la seva intervenció, quan ha fet anar, amunt i avall, el concepte clau d’aquest any polític, a Espanya i a Catalunya, que és el concepte de solidaritat: “El meu plantejament polític és un autogovern fort, amb els recursos necessaris per prestar els serveis públics a què els ciutadans de Catalunya tenen dret. Una implicació, també des de Catalunya, en la millora d’Espanya. Des d’un concepte de solidaritat que s’adiu amb els valors socialdemòcrates i d’humanisme cristià que defenso i que són a la base de la meva acció política en el marc d’una Europa d’horitzó federal. L’acord es complirà. Que no compti ningú, ni aquí ni fora d’aquí, amb nosaltres per fer soroll. I Catalunya és solidària. Crec que ho puc dir més fort o més fluix, però no més clar; Catalunya no vol ser més que ningú però tampoc menys que ningú”.

És un resum de l’entrevista a TV3: no vol soroll, serveis públics, millorar Espanya, solidaritat (és a dir, diners de Catalunya cap a Espanya però amb principi d’ordinalitat). Aquest és Illa, de moment. Que nomena càrrecs amb declaracions, escrits i actituds fins i tot ofensives per als independentistes, que ell mateix va a la manifestació d’espanyolitat del 155, però que ara només té 41 diputats, els independentistes l’aguanten a ell i a Sánchez, i decideix perfil baix. 

Per cert, el debat continua tenint una anomalia a la qual ja gairebé no prestem atenció: el cap de l’oposició no hi era, és a l’exili sense que se li apliqui l’amnistia.

Sobre el plantejament de solidaritat amb Espanya del president Illa: Si la solidaritat es mesura en diners, Catalunya ha pagat una bona part important del progrés d’Espanya. I si no és mesura en diners, si es mesura en convivència, al catalanisme sempre ha estat pacífic, i aquí han trobat el seu lloc al món milions d’espanyols. I si es mesura amb la Constitució, si tots els espanyols viuen avui en una autonomia és gràcies a Catalunya i al País Basc. O sigui que si Catalunya ha fet alguna cosa ha estat contribuir a millorar Espanya. Però ja fa dècades que de Catalunya només es vol que calli i que pagui. Illa deu pensar, íntimament, legítimament, que una convivència harmònica hispano-catalana és possible, però per això caldria un esperit com el del 77, i estem lluny d’aquell moment històric. Aquell va ser un moment fet de la necessitat de salvar la democràcia i que Catalunya no caigués en mans de l’esquerra o del separatisme. Curiosament, aquest moment, el del nou finançament, també està fet de la necessitat: de la de Pedro Sánchez.

Bon dia.