L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa i Puigdemont, candidats a la investidura'

Començo pel més recent del matí: Puigdemont ha anunciat la seva intenció de presentar-se a la investidura perquè creu que podria comptar amb una majoria més coherent i més àmplia que Illa. En els comptes de Puigdemont, ell tindria Esquerra i la CUP i Illa només Comuns: “Jo em veig president, perquè, si no, no em presentaria a la investidura. Crec que hi ha opcions certes d’obtenir prou vots per tirar endavant una legislatura en què tenim molta feina pendent per fer. Ja vaig dir que si el PSC s’abraçava al PP, com ha fet a l’Ajuntament de Barcelona, això deixaria sense sentit l’acord que tenim amb el PSOE a Madrid”.

Si vostès no ho veuen gaire probable, no s’amoïnin: Puigdemont tampoc no ho veu, de moment. El que ha anunciat avui és “si és que hi ha possibilitat d’establir un marc negociador”, que encara no hi és. “Queden molts dies”, ha dit. Ara no es veu. I un anunci que sí que depèn d’ell: “Nosaltres hem descartat completament la sociovergència”, ha dit. Puigdemont parla de reconstruir ponts amb Esquerra i la CUP. Molt d’hora. O sigui que el que ha ofert avui Puigdemont és un bri d’il·lusió per governar, res més.

Mentrestant, el que tenim aquest matí és un Parlament més espanyol i més a la dreta, perquè el PP ha multiplicat els escons per cinc i Vox s’ha mantingut, o sigui que el PP no creix a costa de Vox sinó de Ciutadans. I, a més a més, el PSC és més conservador i Junts és més convergent, com demostra que Pujol i Mas demanessin el vot per als juntaires.

Els partits independentistes han recollit el que han sembrat. Si el 2021 demanes una majoria absoluta, te la donen i no serveix per a res, com vols fer creure a la gent que el seu vot és útil? L’independentisme mateix ha girat full.

2,1 milions de vots el 2017, 1,2 milions de vots el 2024.

El factor Puigdemont ha atret molt de vot, com es pot comprovar en aquest mapa de Catalunya en vots per municipis, on Junts ha escombrat Esquerra, i guanya excepte a l’àrea metropolitana, però no prou. I Esquerra no ha aconseguit ser gens empàtica i fa temps que cau a tots els cicles electorals.

Total, que Puigdemont necessita els vots d’Esquerra però hi ha massa ferides per obtenir-los, i necessita l'abstenció del PSC, que havent guanyat en vots i escons no s’ho deixarà perdre. Si Illa és president, s’ha acabat la carrera política de Puigdemont, segons les seves pròpies paraules. Com voldrà fer servir Puigdemont la força que té? Li dirà a Sánchez que si Illa no s’absté el deixa caure a Madrid? 

¿Fins on vol portar Illa els acords per poder governar en minoria? És a dir, Illa en minoria però a canvi de què? Ho té menys malament Illa que Puigdemont.

Esquerra està en estat de xoc. En xoc de pensar que els que van marxar del Govern, Junts, han guanyat, i que ERC, que s’ha quedat amb les responsabilitats, ha perdut. Aragonès ja volia plegar ahir a la nit i li van demanar que no ho fes. Va avançar les eleccions i li ha sortit malament. Al mateix temps, ERC té una de les claus de la governabilitat.

Avui és molt aviat i vots que semblen impossibles potser després de les europees no ho seran tant.

Per cert, a Tarragona, ni Comuns ni la CUP, els més contraris al Hard Rock, han tret representació. 

Som al post-Procés, sí, però el factor independentista encara marca el present i el futur Govern. A Catalunya hi ha molta gent que ha anat desconnectant de l'independentisme. Si hi afegim un canvi social, els nous catalans que voten en clau espanyola, i l’augment de la ultradreta, ja no som ni al 2012 ni al 2017, ni tan sols al 2021. Però encara no sabem on som exactament. 

Bon dia.