L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Salvador Illa i la Diada d'Aragonès'

Ahir els dèiem que la nova temporada política viuria del finançament de Catalunya. Com a trames paralel·les, d’aquelles que també aixequen baixes passions, anotin la immigració.

Dissabte els vam explicar que els acords de la UE amb la primera ministra italiana Giorgia Meloni estan empenyent més pasteres a les Canàries.

El que ha passat és que la UE ha fet costat a Itàlia, i ha ajudat Tunísia i Líbia a combatre les màfies de traslladar persones. El juliol de l'any passat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va prometre a Tunísia 1.000 milions a canvi d'impedir la sortida de migrants. Com a conseqüència, les arribades a Itàlia s'han reduït un 62,5% en només un any.  I per on venen ara els immigrants africans? Per les Canàries. I creixen els intents a Ceuta. Problema per a Sánchez i pressa per a Feijóo, que sap que Vox se li menja els vots per la immigració. Per això, ahir, el portaveu del PP al Congrés, Tellado, va parlar de “deportacions massives”, i Sánchez, de gira per Àfrica, ahir al vespre va parlar de “repatriacions” dels que entrin il·legalment. 

Mentrestant, en les últimes hores ha estat notícia la presentació dels actes i la comunicació de la Generalitat per la Diada, la primera del govern del president Illa, que ha decidit mantenir-la tal com la tenia preparada el govern del president Aragonès.

L’element clau és la bandera catalana, que després d’anys d’estelades als balcons i a les rotondes dels ajuntaments es presenta com el mínim comú denominador de tots els que viuen i treballen a Catalunya perquè té “l'avantatge” de ser la bandera històrica de Catalunya i, alhora, impecablement constitucional. Ahir la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va dir que la Diada d’aquest any volia que tothom s’hi senti vinculat. El missatge implícit és que amb l’independentisme, l’Onze de Setembre s’havia convertit en una festa de part. Això dona per a molt, perquè hi ha hagut partits com Ciutadans que han fet discursos contra l’11-S com a festa nacional i a favor de celebrar-la per Sant Jordi. A part que una festa nacional té un origen històric, un sentit polític i la nostra té a veure amb una derrota política i militar i la vaga promesa de tornar a ser rics i plens. Qui vol abraçar la promesa i quin sentit li dona? L’Onze de Setembre és una data que diu el que diu, més enllà que la celebrin governs independentistes o dependentistes.

Finalment, avui es presenta Nova Esquerra Nacional, el nom de la candidatura que s’oposarà a la de Junqueras per dirigir Esquerra i que té el suport de gairebé tothom que ha dirigit el partit, excepte Junqueras. La candidatura guarda amb zel el nom dels candidats a president i secretari general del partit, però ja els vam dir que la fins ara portaveu Raquel Sans estava cridada a tenir un paper rellevant en el futur del partit, i per això, el fet que ahir dimitís com a portaveu d’Esquerra no ha passat inadvertit. La candidatura alternativa va tard, i assegura que encara s’hi afegiran més persones que avui no hi seran. Ho anirem seguint.

Bon dia.