L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Illa a la desfilada del 12 d'octubre'
Illa fent cua a Madrid amb els altres presidents regionals només pot tenir una justificació pràctica, des del seu punt de vista: ara ve la batalla pel finançament i necessita fer una professió de fe d’espanyolitat davant dels que l’acusaran de separatista
Tres noms propis, avui: Illa, Junqueras i Pedro Sánchez.
El president Illa ha aconseguit que el seu primer debat de política general al Parlament hagi estat un tràmit plàcid.
Ahir, a l’hora de les votacions de les resolucions, el PSC no en va perdre cap, en va retirar dues que potser hauria perdut, en va votar algunes amb Esquerra i Comuns, d’altres amb Junts, i fins i tot amb el PP i Vox. I després d’aquesta setmana tranquil·la al Parlament, Illa acabarà la setmana anant a Madrid, demà, a celebrar el 12 d’Octubre, la festa nacional d’Espanya, amb desfilada i reverències al rei. A ningú li pot estranyar que Illa vagi a inclinar el cap al pas de la bandera espanyola a la Castellana i que el missatge sigui “Cataluña ha vuelto”. El que seria més estrany és que algú es cregués que aquí no ha passat res. Illa fent cua a Madrid amb els altres presidents regionals només pot tenir una justificació pràctica, des del seu punt de vista: ara ve la batalla pel finançament i necessita fer una professió de fe d’espanyolitat davant dels que l’acusaran de separatista. Bona sort.
Junqueras. La setmana va començar amb l’exconseller Vendrell dient que algú que no explica si està o no a favor d’investir Illa no pot ser un líder. I la setmana acaba amb Històrics d’Esquerra com Puigcercós, Forcadell, Bassa, Cid, Ridao, Tresserras o Huguet donen suport a la candidatura pròxima a Rovira, i Puigcercós es va encarregar d'explicar una part important de les raons per fer-ho:
“Parlo d’Oriol Junqueras. En aquests moments hem de ser conscients que la seva actitud divideix. I nosaltres necessitem sumar, necessitem que la gent sumi. Perquè l’endemà del congrés aquest partit ha de ser fort i estable”.
Les simpaties personals i polítiques que deixa Junqueras després de tretze anys de presidència entre els quadres dirigents del partit són descriptibles.
I Pedro Sánchez. Quan semblava que la setmana havia estat un desastre sense pal·liatius per al PP per la votació que afectava els presos d’ETA, la UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, presenta l’informe que pot portar l’exministre Ábalos a judici pel cas Koldo. Però les revelacions de la Guàrdia Civil són tan gruixudes que toquen Sánchez.
Segons la Guàrdia Civil, Ábalos hauria rebut diners per influir en les decisions del govern espanyol de part de la xarxa que es va beneficiar del rescat d’Air Europa durant la pandèmia. Li haurien comprat un xalet a Cadis i li pagaven 2.700 euros al mes pel lloguer del pis de la seva parella, així com setze viatges d’Ábalos i la seva parella. Sánchez surt en missatges unes quantes vegades, inclòs el que diu que volia rebre la vicepresidenta de Veneçuela, cosa a la qual Sánchez no s’hauria oposat.
O sigui que el cas Koldo ja és el cas Ábalos, i no s'ha acabat aquí. Entre altres coses perquè Ábalos encara és diputat i el seu vot és imprescindible per aprovar-ho tot, inclosos els pressupostos. Caldrà tota la reconeguda bona sort de Sánchez perquè això no li costi un disgust seriós.
Bon dia.