L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan Illa es va convertint en una península'

Avui s’acaba el debat de política general al Parlament amb la votació de les resolucions, que és el conegut joc de "a veure qui pacta què amb qui". En el cas que ens ocupa, servirà per comprovar si el govern d’Illa té més o menys suports d’Esquerra i Comuns, si Junts es queda sol o si l’independentisme és capaç de pactar res. Però el debat va quedar dat i beneit ahir. I què s’hi ha vist?

S’ha vist que el president Illa pot estar tranquil, de moment. Ni Junts ni Esquerra no parlen per boca del candidat que s'enfrontarà a Illa. Jové va parlar per Esquerra i Batet per Junts. Els dos partits estan pendents del seu congrés, i Esquerra s’està dessagnant en públic. Esquerra acaba de fer Illa president i no pot estripar les cartes ara que tot just comença la partida. Com a molt li fa un advertiment al president.

“El canvi de model de finançament era un dels eixos fonamentals per a nosaltres. Sense la voluntat d’un nou finançament no hi hauria hagut investidura. Però sense la concreció d’un nou finançament singular no hi pot haver legislatura”.

Sense finançament singular no hi haurà legislatura. Li tremolen les cames, a Illa? Gens.

“Hi haurà un finançament singular propi per a Catalunya en els termes literals que hem acordat amb vostès. Hi serà, ens hi deixarem la pell i no serà fàcil, ja ho estem veient”.

A IIla el debat li ha sortit bé. Ha deixat dos titulars del gust dels suports que necessita: finançament (Esquerra) i habitatge (Comuns). Va més enllà en finançament del que un socialista que no vol incomodar el PSOE aniria i promet 50.000 pisos, però concreta la B-40 i impulsa l’ampliació de l'aeroport del Prat. Illa és a prop de la quadratura del cercle: fer polítiques d’esquerres pensant com un sociovergent. ¿Que Puigdemont i Esquerra li diuen que és com el gestor de la gestoria de Madrid? Doncs ell contesta que li agradaria ser recordat com un bon gestor. Cap problema. S’ho posa tot a l’esquena. No para de recordar que ja sap que no té majoria i només apuja el to per contestar a Sílvia Orriols. Fins i tot li estén la mà a Junts. Si em permeten el joc de paraules, Illa s’està fent cada vegada més gran i s’està convertint en una península. L’únic que li falta per assolir el 10 en aquest festival de normalitat és reunir-se amb el president Puigdemont, igual com ha fet amb Pujol, Montilla i Mas. Ara tindrà una oportunitat: d’aquí a no gaire ha d’anar a Brussel·les. Si no vol posar els peus a la dita Casa de la República (la residència de Puigdemont a Waterloo), pot citar-lo a la Delegació de la Generalitat de Brussel·les. Veurem si ho fa.

Finalment, el PP i ETA. Suposo que estan al cas que el PP va votar mesos enrere que als empresonats a l’estranger se’ls computi per al temps de condemna el temps que han estat empresonats fora d’Espanya. Era una norma europea. Problema: d’aquesta mesura se’n poden beneficiar membres d’ETA. Quan el PP va descobrir que havia votat això va voler fer-se enrere, i com que no era possible han passat dues coses: crisi greu dins del grup parlamentari per l’espifiada i tornada a utilitzar les víctimes d’ETA per fer-se els dignes i per fer el PSOE indigne. I ahir van utilitzar María del Mar Blanco, ara senadora del PP i germana del regidor segrestat i assassinat per ETA Miguel Ángel Blanco. Aquest és el moment.

No contents amb la instrumentalització de Blanco, el portaveu Tellado es va presentar a l'hemicicle amb fotos de socialistes assassinats per ETA. 

“Aquests són els dotze càrrecs socialistes assassinats per ETA. De veritat que vostè serà capaç de mirar als ulls de les famílies d’aquests càrrecs socialistes i explicar-los que sis vots pels pressupostos valen la pena?”

Resposta de la filla d’un d’aquests assassinats, María Jauregui: “Tellado, a veure si ets capaç de mirar-me als ulls i dir-me que no tornaràs a utilitzar la imatge del meu pare com a arma llancívola i a veure si d’una vegada per totes respectes la seva memòria”. 

I Consuelo Ordóñez, germana del regidor del PP Gregorio Ordóñez, ha piulat:

“Aquesta imatge serà de les més repugnants que m’hagi tocat veure a la vida. Resumeix a la perfecció el que signifiquen els nostres familiars assassinats per ETA per a vosaltres. Traieu les vostres mans brutes de sobre dels nostres éssers estimats. No podeu fer més fàstic”. 

El PP va ser durament atacat pel terrorisme d’ETA, però ETA va anunciar la seva dissolució fa tretze anys. El terrorisme s’ha acabat al País Basc. Aquells horribles anys de plom s’han acabat, però el PP encara en vol viure políticament. Al ridícul de no saber què voten s’afegeix la indignitat de la instrumentalització de les víctimes. Ayuso ha arribat a dir que “ETA està més forta que mai”. Té raó Consuelo Ordóñez: no poden fer més fàstic.

Bon dia.