L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Quan Illa contesta a Ayuso'

Hi ha problemes que ens esclaten a la cara. Com els dels trens o el dels pisos. Deuen haver llegit que un treballador d’Adif va fer descarrilar un tren que anava remolcat, es va desenganxar i amenaçava amb xocar amb altres trens a tota velocitat. Un tècnic ho va veure des del centre de control i el va fer descarrilar per evitar més mals. Que malament ha envellit la frase triomfalista del ministre Puente que va dir que el tren vivia el millor moment de la història d'Espanya. Han estat molts anys de no invertir -només en AVE-, i per això la mobilitat ferroviària a Catalunya és un malson massa sovint.

Un altre problema que ens ha esclatat és l’habitatge. Mirin aquest testimoni:

“Pagava 775 euros per tot el pis i ara una habitació s’anuncia a 940”. Ho diu un veí d’una finca de Gràcia que veu com els pisos on vivia ara es publiciten per ser llogats per habitacions. Un raig de llum il·lumina un dels molts extrems del problema.

Ara sí, Junts s’avé a debatre la regulació del lloguer de temporada. N’han parlat Esquerra, Junts i el Sindicat de Llogateres. Junts va votar-hi en contra la primera vegada, al costat del PP i de Vox. Junts té un problema que en èpoques de les retallades de Convergència havien detectat enquestes internes. Part de la societat el veia com aliè al patiment de la gent. Un partit que diu que és l’alternativa no pot estar tan desenganxat d’un problema de la immensa majoria. 

Amb tot, el problema de la falta d’habitatge i dels preus el trobem a tots els països. Alguns menys, es clar, perquè sempre han construït habitatges. Com deia el regidor Jordi Valls dilluns en un acte sobre sostenibilitat que va organitzar l’ARA, Espanya ha fet molt d'AVE i molta carretera i autopista en els últims 45 anys, però de pisos no n’ha construït al mateix ritme. Pisos és la infraestructura que falta. 

En aquestes condicions, hem de considerar una bona notícia que la Copa Amèrica no repeteixi a Barcelona. Ho firma avui Toni Padilla. Els organitzadors de Nova Zelanda s’ho imaginaven més gran. Els barcelonins també, sobretot perquè les expectatives eren molt altes. 

Mentrestant, Ayuso va passejant per les ràdios el psicodrama dels problemes de la seva parella amb Hisenda i carrega contra la quota catalana. I qui va sortir a respondre-li? El president Illa:

“Cap president ni cap presidenta de cap comunitat autònoma representa més Espanya que la resta. D’Espanya, i representant una part d’Espanya, també en parla Catalunya”. 

Illa, al·lèrgic a la polèmica, aquesta vegada ha contestat a Ayuso. Això sí, ho fa per convicció i per interès. Pronuncia tres vegades la paraula Espanya en una frase de 20 segons. Ho fa també per interès, perquè vol que ens anem amarant del missatge que Catalunya torna a obrir fraternalment els braços a Espanya i que des d’aquí es negocia sense ser separatista. Sabem que no serveix de gaire, perquè Espanya no escolta i les adhesions les dona per descomptades. Dissoldre's autonòmicament en la identitat espanyola serveix perquè el país i les institucions perdin pes i sentit. El temps dirà quin fruit ha donat aquesta estratègia. 

Bon dia.