L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Com ens hem de veure, el victimisme el va posar Madrid'

El discurs de Sant Esteve que va pronunciar ahir el president Illa deu haver estat el discurs més breu que hagi pronunciat mai un president per aquestes dates. 

Va ser un discurs de menys de cinc minuts, declamat a tota velocitat, amb tota la gestualitat i brevetat. Per tant, primer missatge: el president no pronuncia discursos invasius. 

Eren les 9 de la nit, els minuts valen molts diners a aquella hora a la televisió, però Illa de seguida va enllestir.

Per dir què? Més que un discurs va ser un cant a l’amabilitat, al civisme, a l’optimisme, a la bondat. I, sobretot, a la fraternitat:

“Cal que tinguem cura de la fraternitat. Aquests dies i durant tot l’any. A vegades potser ens n'oblidem, però la fraternitat és el fonament de qualsevol societat, país o democràcia. Fraternitat entre familiars, fraternitat entre veïns, fraternitat entre territoris, fraternitat en el nostre dia a dia. Per això és important que reforcem allò que compartim. Per això és important que visquem la nostra diversitat com una riquesa. Sentim-nos, esclar que sí, legítimament i merescudament orgullosos del que som i del que hem aconseguit com a país i com a societat. Però sense caure en el cofoisme, al contrari, per continuar esforçant-nos i donant el millor de nosaltres mateixos”.

Hi ha molta més política del que sembla en una locució tan humana. En primer lloc, fraternitat és una paraula republicana, una de les tres potes de la divisa de la República Francesa, i Illa va darrere els vots de l’Esquerra de Junqueras per aprovar els pressupostos del 2025. Fraternitat, en boca d’Illa vol dir finançament singular però pagant solidaritat a altres regions espanyoles, i, sobretot, vol dir res d’independència. Va ser un discurs de partit que es posa al mig de l’escena política per arreplegar-ho tot. Va començar recordant les arrels cristianes de la festa de Nadal, i avui en dia ja costa trobar un polític que pronunciï expressions semblants als seus discursos.

Un discurs així és molt poc atacable. Si de cas es pot fer notar que quan Illa diu que Catalunya ha prosperat quan els objectius han estat compartits, hauria d’assegurar-se que l’altra part comparteix objectius. Perquè l’Estat s’avingui a millorar el finançament o Rodalies ha calgut muntar un 1 d’Octubre i tenir un govern espanyol que sobreviu gràcies als vots de tot l’arc parlamentari, independentisme inclòs. 

Però perquè vegin la quantitat de política que hi havia en el discurs d’Illa, direm que la millor part va ser la compareixença d’Ayuso. 

Allà on Illa va posar convivència, optimisme i confiança, Ayuso hi va posar agror, confrontació i victimisme. Com ens hem de veure: el victimisme el va posar Madrid, no Catalunya. Ayuso li va dedicar el discurs a Pedro Sánchez:

“No soporta que Madrid sea la locomotora económica del país. Que seamos los que más empleo, empresas e inversiones generamos. Que seamos los que con menos impuestos, más recaudamos. Que seamos la región de moda en el mundo, con los mayores índices de libertad y prosperidad. Y por eso nos están cortando la energía y el agua. Es un gobierno que no puede sacar adelante la mayoría de las votaciones, que no cumple, que va comprando cada pantalla en el día a día. «Bueno, ¿ahora qué tengo, que contentar a los independentistas? Pues les doy todo el dinero para ellos. ¿Ahora tengo que contentar a la parte más comunista? Pues arremeto contra la empresa. Le meto un zarpazo aunque me lleve por enmedio a la pequeña y a la mediana empresa”.         

A veure. L’execució pressupostària és el doble a Madrid que a Catalunya. Dades del 2022: a Catalunya el 60%, a Madrid el 129%. Però és que, a més a més, Ayuso va anunciar ahir més bonificacions en l’impost de successions i desgravacions per comprar habitatge amb un impacte relativament limitat i la llei Mbappé, la mesura que afecta els inversors estrangers, als quals els permetrà deduir el 20% de l’IRPF de la inversió que realitzin. Això sí, per beneficiar- se’n han de mantenir la residència fiscal a Madrid durant un mínim de sis anys. O sigui que Ayuso plora pels diners però renuncia a recaptar-los. És el ploricó d’una presidenta que és, de facto, la cap de l’oposició a Espanya. Acabem:

Parlant de discursos, el de Nadal del rei Felip de Borbó va fer el pitjor resultat d'audiència de la història a Espanya. En els últims vuit anys, ha perdut un milió i mig de teleespectadors.

I ara, vull desitjar-los un bon any nou. L’anàlisi tornarà a les pantalles de l’ARA el dimarts 7 de gener.

Bon dia.