L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'I a qui haig de votar?'

És probable que aquests dies vostès també s’hagin trobat en la mateixa situació que jo. Un amic, o un parent, els pregunta què ha de votar. Persones que els últims anys han tingut molt clar què havien de votar i ara dubten. Sobretot perquè volen que el seu vot sigui útil i els sembla que en unes eleccions espanyoles votar en clau catalana és menys útil. Perquè, a més a més, senten la urgència d’impedir que la dreta i la ultradreta nacionalista espanyola acabin governant. 

O perquè són independentistes que creuen que amb la divisió que hi ha entre els partits independentistes no farem res. I esclar, tenen impulsos en sentits contraris i estan bloquejats perquè volen castigar els seus, però, al mateix temps, no volen que guanyin uns altres.

I què han de fer? El que jo els contesto és el següent: vota el que et representi millor. El que s’adigui més amb els teus valors, amb el que estimes i et sembla més important. Compte amb el concepte de vot útil. Perquè tu pots votar un partit calculant que farà una cosa, per exemple pactar amb algú, i resulta que al final no hi pacta. O al revés, que no pactarà amb algú i, al final, va i hi pacta. Està bé votar amb el cap, però ningú no sap del cert quin serà el destí final del seu vot.

N’hi ha que diuen "Jo votaria aquest, però tenen un candidat (o un secretari general, o un president) que no l'aguanto". Sí, tornem-hi: els partits no són eines fetes a mida, són prêt-à-porter. No hi ha cap partit (tret que sigui incondicional) del qual t’encanti el 100% dels seus dirigents. O que tinguin un programa que defensi el 100% dels teus interessos. La majoria votem per aproximació. 

I n’hi ha que diuen que en aquestes condicions no van a votar, que ningú no mereix el seu vot o que troben que no votar és la millor manera de fer sentir la seva veu. Sí, però han de saber que la seva abstenció pot ser interpretada en un sentit diferent de com la justificarien ells. 

En resum, el que dic és: vota amb consciència, sabent que hi ha eleccions en què és normal dubtar, fins i tot després d’haver posat la papereta a l'urna. I que les raons que per a nosaltres són fonamentals, a altres persones els pot semblar que no tenen cap importància. Perquè les raons són molt personals: pel país, per l’economia, pensant en els fills, pensant en els pares, perquè tens esperança, perquè no en tens gaire, pels policies espanyols infiltrats, incloent-hi la mare d’una de les policies que va fingir una relació sentimental durant un parell d’anys. Parla de fins a quin punt l’Estat veu l’independentisme com un perill i és incapaç d’entomar-lo democràticament.

O potser podeu votar recordant que tècnics d'Adif ja han donat per solucionada l'avaria a Rajadell (al Bages) que ahir va causar un incendi en el sostre d'un comboi a l'R12 i va deixar vuit persones ferides lleus. 

O podeu anar a votar recordant això:

En Sisa cantava que qualsevol nit pot sortir el sol. A veure si diumenge a la nit serà una nit qualsevol.

Bon dia.