L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'En habitatge, sense pacte d'estat, no hi ha res a fer'
Que la gent que treballa no pugui pagar-se un pis, i ja no dic de compra, sinó de lloguer, ho amenaça tot: la natalitat, la mobilitat, els barris, les relacions entre generacions. No entenc com la política més institucionalitzada no s'esforça per arribar a un pacte d’estat en una qüestió com l'habitatge, que emet senyals de provocar una revolta social
Tenim un problema greu amb l’habitatge. No som l'únic país que el tenim, però, evidentment, això no és consol. I conscient que l’habitatge pot decantar vots, Pedro Sánchez va anunciar de manera solemne que té un pla:
Bonificar l’IRPF als propietaris que posin el seu pis per llogar a un preu assequible, crear una nova empresa pública que tingui prioritat en la compra de pisos, apujar l’IVA dels pisos turístics, estudiar apujar els impostos als estrangers que comprin habitatges aquí (n'estarien exclosos els que tenen passaport europeu).
Són mesures que tenen lògica i sonen bé, però que fan curt a ulls dels joves que només troben lloguers de temporada o contractes porqueria. I el PP, en mode model de societat, torna a la vella recepta de posar a disposició de les constructores i els promotors tot el sòl possible per fer pisos de lloguer. O hi ha un pacte d’estat o, amb l’habitatge, no ens en sortirem. O els principals partits arriben a un acord i fan en matèria d’habitatge una política d’estat, o la situació només s’agreujarà.
Que la gent que treballa (ara l’atur és el més baix en molt de temps) no pugui pagar-se un pis, i ja no dic de compra, sinó de lloguer, ho amenaça tot: la vida i el futur de la gent, la natalitat, la mobilitat, els barris, les relacions entre generacions, la salut física, mental i social de la gent. No entenc com la política més institucionalitzada no s'esforça a trobar punts en comú i arribar a un pacte d’estat en una qüestió com l’habitatge, que emet senyals de provocar una revolta social.
Parlant de mobilitat, avui serà notícia que el Govern aprovarà, en la reunió del consell executiu, traspassar la R1 de Rodalies a la Generalitat. És la del Maresme, la Barcelona - Maçanet-Massanes, la línia de tren més antiga de la península Ibèrica. A final d’any vindran la R2, St. Vicenç de Calders - Barcelona, i la R3, l'Hospitalet-Vic-Puigcerdà. La transferència, recordareu, la van pactar Esquerra i el PSOE per investir Pedro Sánchez. Avui Gemma Nierga li ha preguntat Oriol Junqueras si amb aquest traspàs ja n’hi ha prou perquè Esquerra comenci a pactar els pressupostos de la Generalitat amb el PSC, i Junqueras li ha dit que no.
Notícia d'altres llocs del món: el secretari general de l’OTAN demanant als estats membres que redueixin la despesa en sanitat, educació o pensions i l’augmentin en defensa. És el so del nou ordre mundial, el de la llei del més fort, com si més despesa en defensa signifiqués automàticament més seguretat, o com si poguéssim seguir el ritme de despesa militar dels Estats Units o la Xina, que són els que més gasten.
I un article que us recomano. El títol és clar: “Sabia que havia de deixar Los Angeles”
El firma un científic del clima nord-americà que explica que vivia en un barri molt agradable de Los Angeles, familiar, amb botigues, ideal per fer-hi créixer una família, però que el 2020 va tenir un cop de calor, un incendi forestal de la vora el va convèncer que Los Angeles ja no era un lloc segur per a la seva família, i va acceptar una feina a Carolina del Nord, que en distància és com si nosaltres ens n'anéssim a Rússia. I alguns demanant augmentar la despesa militar.
Bon dia.