L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Gelosia d'Esquerra i problemes de la gent'

El protagonisme de Junts d’aquests dies a la política espanyola ha despertat la gelosia de Gabriel Rufián, que ahir va dir als periodistes: “Sempre és un error no plantar-se davant el xantatge de la dreta, tingui la bandera que tingui”. I és que, com expliquem avui,

Esquerra se sent menystinguda pel PSOE pel tracte preferent a Junts, i ara Rufián ha avisat que el govern espanyol també haurà de renegociar amb Esquerra el vot pel sostre de dèficit, al qual els republicans ja havien donat el seu vot a favor la primera vegada que es va portar a votació al Congrés. Hi ha un detall curiós, i és que ahir Pedro Sánchez va fer servir una expressió que hauria firmat Míriam Nogueras mateix, que sempre parla de peça a peça: “El pla A del govern d’Espanya és aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Com ja he dit, pas a pas, primer anem pel camí de l’estabilitat”

Pas a pas, primer el sostre de dèficit i després els pressupostos.

Ja els explicàvem ahir que els gestos del govern espanyol pretenen deixar Junts sense arguments, i ara resulta que el consell de ministres podria desclassificar documentació sobre els atemptats de l’agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va dir: “No tenim res a amagar”. La proposta que s’ha d’aprovar avui en comissió destaparia quins i quants van ser els contactes del CNI amb l’imam de Ripoll, confident de l’espionatge espanyol, i de què van parlar amb ell quan era a la presó de Castelló. 

Mentrestant, el rei Felip de Borbó ha tornat a venir a Catalunya, aquesta vegada al Museu Dalí, a Figueres, acompanyat, esclar, pel president Illa, mentre Joan Carles apareix fotografiat fa 30 anys petonejant-se amb Bárbara Rey i Mèxic exclou Felip VI de la presa de possessió de la seva nova presidenta per no haver contestat la demanda de perdó per la conquesta de fa cinc anys. Espanya podria fer una reflexió pública sobre la qüestió, però l’èpica castellana no els deixa. Al cap i a la fi, la festa nacional d’Espanya és el 12 d’octubre, el dia de 1492 en què va començar tot.

Acabo: Junts, Sánchez, Rufián, el rei, tot això és la política nostra de cada dia. Mentrestant, aquest any ja s’han suïcidat dos nois sense papers que dormen sota un pont a Barcelona. Ara mateix n’hi ha una vintena llarga i tenen entre 18 i 30 anys. 

Hem tingut protestes a Barcelona contra un congrés immobiliari a la Fira de Barcelona, que va acabar amb càrregues policials, galledes de pintura contra els agents i l’entrada per la força a una seu de la Generalitat.

I mentrestant, 5.500 joves catalans continuen sense plaça de formació professional, i això que el curs va començar fa dues setmanes.

Sembla que, a vegades, la política no entra en la solució dels problemes ni en atendre el malestar ciutadà per l’estat de coses. 

Bon dia.