L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Flames a Rodalies. Ja ho va dir el ministre: el tren a Espanya viu el millor moment de la història'

El dia ha començat molt malament. Incendi a la catenària de la R3 entre Ripoll i Manlleu que ha acabat convertint-se en flames dins d’un vagó. La gent ha hagut de fugir per la via. La realitat és molt tossuda. Perquè després el ministre Puente vagi dient, com va dir a l’agost, que el tren a Espanya viu el millor moment de la seva història. Un dia és un accident, però tants dies amb incidents és una desinversió de proporcions històriques. 

Avui a les 4 de la tarda el president Salvador Illa tindrà la paraula al faristol del Parlament i començarà el debat de política general. Des de Palau ja han fet saber que Salvador Illa vol parlar, sobretot, d’habitatge (“problema real dels catalans”) i de finançament, que és la mare dels ous, el problema que fa anys que ofega la sanitat, l’educació i els serveis públics a Catalunya. 

Com que el debat començarà a la tarda, ja en parlarem demà. Perquè avui la notícia que mereix ser analitzada és aquesta:

La Generalitat eliminarà per llei la cita prèvia obligatòria. Aquest matí, en la reunió del consell executiu, el Govern aprova l’acord per “transformar” el sector públic. El nom de l’acord és Pla de reforma i transformació de l'administració. El que senten. El govern de Salvador Illa es proposa reduir la burocràcia per posar fi a allò de pagar a tot de funcionaris que només es dediquen a omplir papers. Més encara, el Govern traurà a concurs càrrecs de direcció pública, i dedicarà 40 milions a crear 2.000 places de pràctiques remunerades a l’administració per “atraure talent jove”. 

El pla és ambiciós, perquè estem davant d’una paret. Què dic, una paret? Un mur: has de fer un tràmit i ja et pots acomiadar de la família i dels amics durant una bona temporada. La paperassa ens ofega, fins i tot ara que ja no hi ha tanta paperassa perquè tot és digital. I el súmmum és la cita prèvia, comprensible quan va esclatar la pandèmia però que ara ja és un vici. 

Posem-ne un exemple. Imaginem que ens han robat amb violència, encara ens tremolen les cames i volem posar la corresponent denúncia als Mossos. El que ens surt és anar-hi immediatament. Però no, cal demanar cita. Anem a la pàgina corresponent. 

Allà ens diu com funciona. Indiqueu el motiu de la denúncia.

Hi anem:

“Amenaces, danys, estafes… Robatori amb violència”. Aquí. Seleccioni oficina.

Anirem a l’àrea bàsica de les Corts, a posar la denúncia.

I aquí veiem que per avui ja no es donen cites i que les primeres hores disponibles són entre tres quarts d’una i dos quarts de cinc de la pròxima matinada. Si vols anar-hi a una hora normal, has d’anar-hi dissabte o diumenge. Tenint en compte la urgència que significa haver estat víctima d’un delicte, la cita prèvia és un d’aquells murs que dèiem.

¿I quan s’implementaran les grans transformacions que avui aprova el Govern? Llegeixo: “Un cop s’hagin dissenyat les propostes –que dirigirà un equip d’experts liderat pel catedràtic de la UPF Carles Ramió–, hi haurà una comissió formada per personal de les diferents conselleries que farà un informe perquè es comencin a aplicar”. Comptin un any. Tant de bo se’n surtin.

Acabar amb els aspectes negatius de la burocràcia no és fàcil. Pensin que el catedràtic que hem citat, Carles Ramió, ja va tenir un encàrrec semblant el 2013, quan la presidència d'Artur Mas. I que la mateixa administració que es vol fer lleugera no para d’aprovar reglaments a tots els nivells, començant per la Unió Europea. I que els mateixos treballadors que es queixen que no tenen hores per dedicar-les a omplir papers poden ser funcionaris encantats de tenir una feina tranquil·la, si més no més tranquil·la que al sector privat, on l’exigència és més gran. Per no parlar dels sindicats de la funció pública. La reforma de l'administració tothom la vol, però a tothom li costa. Bona sort al govern de Salvador Illa.

Bon dia.